Resultats de la cerca

Professor d’història contemporània a la Universitat de Girona i membre de la Real Academia de la Historia La seva recerca s’ha dirigit cap a la història política i social del sexenni democràtic, la Segona República i el franquisme, sobretot en l’àmbit gironí De la seva abundant producció bibliogràfica destaquen Els aixecaments federals de 1869 a Girona 1973, Les eleccions municipals de 1931 a Girona 1975, El personal polític de l’Ajuntament de Girona 1917-1987 1987, Els fills de la llum Els francmaçons de les comarques gironines 1811-1987 1988, Girona sota el franquisme 1939-1976…

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana marcà un total…

Practicà el futbol i l’handbol a onze amb el GEiEG Jugà a bàsquet amb el Club Bàsquet Montgat, a la primera categoria catalana Com a entrenador, començà al GEiEG i al collegi de la Salle Girona als anys cinquanta L’any 1962 participà en la fundació del Centre Parroquial Sant Josep de Girona Hi introduí el minibàsquet i dirigí l’escola de basquetbol Com a àrbitre, dirigí partits del Trofeu Gonzalo Aguirre de segona divisió 1968-71 i presidí el collegi gironí També feu tasques directives al Sant Josep, que, quan assolí l’ascens a la màxima categoria, es convertí en Club de Bàsquet…

Aviat destacà en les proves combinades i es proclamà campió d’Espanya juvenil i júnior de decatló 1997, 1998 El 1998 militava a les files del Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i s’entrenava a les ordres de Josep Lluís Lucero En categoria absoluta aconseguí dos títols catalans de decatló 1999, 2000 El 2001 deixà les proves combinades i se centrà en el salt de llargada Aleshores passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, primer amb Roberto Cabrejas i posteriorment amb Antoni Corgos En llargada aconseguí tres títols catalans a l’aire lliure 2004, 2005,…

Calvari que formava part d’un retaule d’origen gironí S’ha atribuït al taller de Lluís Borrassà, però les característiques estilístiques fan pensar que l’autor podria ser Francesc Borrassà ©IAAH/AM Entre les escoles pictòriques del bisbat de Girona excelleixen les que tingueren el seu centre d’acció a Girona i Castelló d’Empúries vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” del primer internacional en aquest mateix volum, malgrat que la imatge que se’n té és molt condicionada per la gran dispersió i la desaparició de la major part de les seves obres Per aquesta raó, es fa difícil…

Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire…

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre…

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada 1944, 1945 i de pentatló 1944 Fou campió d’Espanya de salt de llargada 1945 i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità 1946-56 Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona 1958, i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant…

És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850 Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sollicità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya,…