Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Guardiola de Font-rubí
Poble
Poble i cap del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Vilobí, al peu de la serra de Font-rubí.
L’església parroquial és l’església de Santa Maria de Bellver
Josep Marinel·lo i Guardiola
Música
Cantor, fagotista, organista i mestre de capella català.
Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…
Carles-Jordi Guardiola i Noguera

Carles-Jordi Guardiola i Noguera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i editor.
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba i la seva voluminosa correspondència, n…
,
Castell de Guardiola (Font-rubí)
Art romànic
Durant l’alta edat mitjana, dalt del turonet de l’actual poble de Guardiola, a la zona on hi ha les ruïnes de Can Pujol, hi devia haver una petita fortalesa o torre, com dóna a entendre el topònim i la documentació de l’època Guardiola apareix documentada per primera vegada en un document del 966 Poca cosa més es coneix d’aquesta fortalesa Una altra referència es troba en una donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’any 1096, en la qual s’esmenta el castell de Guardiola en les afrontacions d’un alou
Santa Fe de Guardiola (Bassella)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, on es veu l’absis assentat sobre un esperó rocallós ECSA - JA Adell El poble de Guardiola de Bassella o Guardiola de Segre és situat al vessant nord de la serra de Pubill L’església de Santa Fe és la parròquia del poble Mapa 34-13329 Situació 31TCG572470 El camí per anar al veïnat de Guardiola de Bassella surt del quilòmetre 80 de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell JAA Història Malauradament no s’ha localitzat cap notícia escrita relativa al lloc de Guardiola, ni a la seva església, dedicada a la…
Castell de Guardiola de Berguedà
Art romànic
Situació Vista de la cara interior de la paret de llevant del castell Com hom pot veure, les pedres són molt poc treballades, bé que han estat força ben arrenglerades J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell i d’altres construccions, es troben situades al cim i als vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l’aiguabarreig de la riera de Saldes o d’Eina amb el riu Llobregat Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,6 — y 74,9 31 TDG 066745 Hi ha un corriol que, des de la carretera que va de Berga a…
Jaciment de Can Guardiola (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Guardiola és situat a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, per tant prop de la partió entre els municipis de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF152743 Excavacions arqueològiques A 60 m al SE del corral de Can Guardiola, en una excavació efectuada l’any 1985 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, es trobaren materials d’època romana i medieval en unes fosses, que sembla segons els arqueòlegs F Mayoral i J Miret, que portaren a terme l’excavació que poden correspondre a unes sitges, a un dolium i a una bossada Les pastes de les…
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…
Can Mitjans de la Guardiola (Viladecavalls)
Art romànic
Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen…
Pont Vell de Guardiola de Berguedà
Art romànic
Situació Una vista de la cara meridional del pont, situat damunt el riu Llobregat J Bolòs Damunt el riu Llobregat hi ha un pont, molt a prop de la confluència d’aquest riu amb la riera de Saldes o d’Eina, gairebé sota el castell de Guardiola Aquest pont figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,8 — y 74,6 31 TDG 068746 Anant des de Berga cap a Guardiola de Berguedà, trobem aquest pont uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a mà dreta, al mateix nivell de la carretera Història A l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina