Resultats de la cerca

Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de…

Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I, comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla, però no consentí que la seva filla Timbor es casés amb el germà d’aquella,…

Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca

El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la…

Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea

Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara

El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435

Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana…

El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà…

Dirigí les operacions contra Frederic III de Sicília, que culminaren amb la conquesta de Messina 1356 i amb l’entrada dels reis de Nàpols El favoritisme de Caterina II de Valois, emperadriu llatina d’Orient, féu que la família Acciaiuoli s’establís a Morea