Resultats de la cerca

Vida i obra Inicià la seva carrera com a professor d’ensenyament primari, passà al secundari i finalment a la universitat Es doctorà el 1980 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana , publicada el 1984 a Tarragona És autor, sol o en collaboració, de diverses monografies locals del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Història de Vilaverd 1982, Història de la Pobla de Mafumet 1986 i Història d’Alforja 1986 També ha elaborat les guies sobre Vilaverd 1980, Perafort 1982, La Secuita 1982 i Renau 1982, de la collecció “La Medusa” de l’Institut d’…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent…

Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de…

Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…

Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals, entre d’altres, l’…

Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable de l’edició de…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí,  de la revista cultural Revista de Vich  i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de…

S’entrega la nit del dia de Reis, juntament amb el premi Nadal Relació d’obres i autors guardonats 1968 Onades sobre una roca deserta , de Terenci Moix 1969 Difunts sota els ametllers en flor , de Baltasar Porcel 1970 Testament a Praga , de Tomàs i Teresa Pàmies 1971 Els alicorns , de Gabriel Janer i Manila 1972 El temps barrat , d’ Alexandre Cirici 1973 Andrea Victrix , de Llorenç Vilallonga 1974 El vel de Maia , de Marià Manent 1975 Història del Cercle Artístic de Sant Lluc , d’ Enric Jardí 1976 Contraataquen , de Carles Puig 1977 Josep Pla o la raó narrativa , de Josep M…

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems 1817, que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres L’extens poema allegòric Endymion 1818 significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres…