Resultats de la cerca

Publicada en fascicles pel Grup Serra  dins Brisas , el suplement dels dissabtes del diari  Última hora , i també dins Baleares des del 1996,  Diari de Balears Consta de 25 volums, distribuïts en els 19 que formen el cos general de 28082 veus i més de 20000 fotografies, i que inclouen un primer apèndix en els volums 18 i 19 Els volums 20, 21 i 22 formen l’ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , que inclou dos volums 20 i 21 amb informació topogràfica, climatològica, econòmica i patrimonial dels municipis mallorquins i un tercer el 22 amb la cartografia de l’illa Els volums 23 i 24 són…

Vida i obra Es llicencià en història a la Universitat de les Illes Balears l’any 1974 Els seus estudis s’han centrat en el maurisme a Mallorca Participà en l’obra Les Illes a les fonts clàssiques 1990, que ofereix una visió extensa del que han dit els clàssics grecs i llatins sobre les Illes, i conté dades descriptives de caràcter geogràfic, toponímic, folklòric, agrari, etc En solitari publicà L’Estatut Procés històric de l’autonomia 1987 i “Antoni Maura i Montaner”, dins Segon llibre de lectures mallorquines 1996 Una atenció especial mereix l’obra Història de Mallorca, I-II 1982, aportació…

Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…

Passà als Arróspide 1865 i als Trénor

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La biblioteca de Joan…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, vídua de…

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional  Publicà treballs sobre la seva especialitat, la bibliografia, així…

Vida i obra Ingressà en el Collegi d’Infanteria de Toledo 1852, on obtingué la graduació de sotstinent 1856 Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità 1862 Destinat a Mallorca, el 1863 sollicità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines Ascendí fins a capità general 1910 La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per Sagasta com a…