Resultats de la cerca
Es mostren 6322 resultats
Febre de l’or a Califòrnia
Febre de l’or a Califòrnia
S’encunya el principat d’or
S’encunya el principat d’or
Lliurament dels premis Serra d’Or
En un acte celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona, presidit per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, té lloc la 53a edició dels premis Serra d’Or Entre d’altres, reben el premi els escriptors Melcior Comes, Sebastià Alzamora, Sergi Pàmies i Agustí Pons, l’assagista Ingrid Guardiola, la traductora Esther Tallada i el sociolingüista Georg Kremnitz
Després de la Febre d'Or
Presentació La Febre d’Or s’acaba sobtadament l’1 de gener de 1882, quan la baixa de la borsa francesa comporta la baixa de la borsa barcelonina, refreda els ànims, liquida l’especulació i crea els primers conflictes als inversionistes Uns conflictes fàcils de seguir a través de la història dels nombrosos bancs creats durant el 1881 L’any 1882 no es crea ni un sol banc En canvi, el 1883 se’n constitueixen quatre més a Catalunya Però són quatre casos ben especials, que no tenen cap relació amb els anteriors Tampoc la seva importància és notable Però es van constituir i la seva…
orde insigne del Toisó d’Or
Història
Orde civil i cavalleresc —potser el de més prestigi— creat per propagar la fe catòlica, el 1430 (el 1429 segons el còmput antic) pel duc Felip III de Borgonya amb motiu del seu enllaç amb Isabel de Portugal.
Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del 1725 s’acordà…
collet de la Mina d’Or
Collada
Coll dels municipis de Fogars de la Selva (Selva) i Tordera (Maresme).
orde de l’Esperó d’Or
Orde instituït pel papa Pius IV el 1559 per recompensar el mèrit civil.
Gregori XVI el substituí 1841 per l’orde de Sant Silvestre
La serra del Cabeçó de l’Or
La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres…