Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Sant Cristòfor de Vallfogona (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà…
Sant Joan Baptista (Sant Joan Despí)
Art romànic
La parròquia és documentada el 1002, en una donació a Sant Cugat de terres al seu terme El 1010 el bisbe Aeci de Barcelona donà a la canònica catedralícia de Barcelona l’església de Sant Sadurní i Sant Joan que és situada al pla del Llobregat, al lloc que anomenen vico Mizano , prop de la parròquia de Sant Just Va ser confirmada el 1012 Els comtes Ramon i Mafalda empenyoraren el 1081 la dominicatura que hi tenien, amb les de Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, al bisbe Umbert de Cervelló per mil mancusos d’or que s’havien d’invertir en un antipendi d’or per a l’altar de la Santa Creu de…
Sant Vicenç de Portoles (Sallagosa)
Art romànic
Aquesta església era situada al coll de Sant Vicenç, que domina al nord la ribera d’Eina, dos quilòmetres al sud de Vià, vora l’antiga via romana que del coll de la Perxa es dirigia a Llívia Un túmul, del qual emergeix alguna renglera de pedres de l’antiga església, situat en un camp del mas Rondola, recorda l’emplaçament d’aquest temple Caldria fer-hi excavacions, ja que l’edifici possiblement és romànic Al costat de l’església hi havia un hospital o casa de vianants, objecte de donacions en els testaments dels segles XIII i XIV Sant Vicenç era una dependència de la parròquia de Santa Coloma…
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Eulàlia de Ronçana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes i accidentat pels primers contraforts de la Serralada Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…
Mare de Déu de l’Ajuda

Vista del santuari de l’Ajuda
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi de Balenyà (Osona).
Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb la creu de…
Santa Maria de Malencosa (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc de Malencosa Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, que perdé posteriorment Estigué sota el domini dels senyors de Castellar després passà al monestir de Sant Benet de Bages El lloc de Malencosa és documentat des del 1051, i l’església apareix citada el 1053 Al seu entorn es formà una sagrera que es documenta el 1201 L’església era domini dels senyors de Castellar un d’ells, Sendred Company, el 1078 donà al monestir de Sant Benet de Bages l’església de Santa Maria de Malencosa És possible que aquesta donació no…
Institut Guttmann

Vista exterior de l'Institut Guttman a Badalona
@ Institut Guttman
Medicina
Entitat dedicada a la rehabilitació d’afectats d’accedinets medul·lars i neurològics en general.
Fou creat a Barcelona el 27 de novembre de 1965 per l’empresari Guillermo González Gilbey, el qual, víctima d’un accident que el deixà tetraplègic l’any 1958, es traslladà a Anglaterra, on rebé un tractament de rehabilitació del doctor Ludwig Guttmann 1899-1980, gràcies al qual recuperà parcialment la mobilitat i l’autonomia De retorn, emprengué la tasca d’implantar a l’Estat espanyol un centre hospitalari en el qual els pacients afectats d’aquests trastorns poguessin ser tractats amb les tècniques de les quals ell s’havia beneficiat L’Institut s’emplaçà a l’antic Hospital de la Magdalena, al…
Vila fortificada de Llupià
Art romànic
Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…
Gabriel Alomar i Esteve

Gabriel Alomar i Esteve
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del Patrimonio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina