Resultats de la cerca

La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “…

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…

Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques, d’ampullositat barroca i esperit classicitzant, sobresurten Leònides, Perseu i Andròmeda primera medalla a Madrid el 1904 i el…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més tard està…

Fill del també director Odón Alonso González, es formà al Conservatori de Madrid Inicià la seva carrera com a director del cor de cambra de Radio Nacional de España 1950 Posteriorment fou titular de l’Orquesta Solistas de Madrid 1953, director musical del Teatro de la Zarzuela 1957, director de les orquestres Filarmónica de Madrid 1960, Sinfónica y Coro de RTVE 1968-84, Sinfónica de Puerto Rico 1986-92 i Clásica de Madrid 1989 El 1993 creà el festival Otoño Musical Soriano, que dirigí fins la seva mort Tingué especial sensibilitat per a la música del segle XX i presentà a Espanya…

El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els instigadors del crim foren els barons romans o el mateix Cèsar Borja ,…

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Llicenciat en dret i doctor en filologia romànica, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura catalana medieval, en especial al voltant de la narrativa cavalleresca Tirant lo Blanc , Curial e Güelfa , Jacob Xalabín , Jaufré i sobre Ausiàs Marc Entre les seves publicacions destaquen Una reina per a Curial 1984 i Novelas caballerescas del siglo XV Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco 2003, amb Glòria Sabaté i Lourdes Soriano una Història de laliteratura…