Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Bufeta neurògena
Patologia humana
Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
mina
Vehicle barrinador dins la galeria d’una mina de potassa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Obra subterrània que hom fa per aprofitar una substància mineral.
És una obra practicable perquè l’home pugui arribar al mineral, arrencar-lo i extreure'l a la superfície Hi ha casos en què un mineral subterrani pot ésser abastat sense fer excavacions practicables explotació de sal gemma per sistemes de dissolució, obtenció de petroli o gas natural, etc En aquests casos hom no parla de mines, com tampoc quan un mineral és explotat a cel obert L’establiment d’una mina requereix uns treballs previs de prospecció i de reconeixement de la massa mineral Si aquests treballs són favorables, hom procedeix als treballs d' explotació , els quals van encaminats a l’…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills fets d’…
Breu història de l'energia
Els homes i l’energia a la prehistòria i a l’edat antiga Mirarem de descriure, amb l’ajut d’algunes xifres, les condicions energètiques que tenien els homes en els seus orígens Pel que sembla, el nostre organisme ha de disposar diàriament de 2 000 calories cal, o més ben dit kilocalories com a mínim per a sobreviure A la prehistòria, els homes sobrevivien caçant i recollint fruits i podem suposar que, en aquestes condicions, es devien considerar afortunats si aconseguien proveir-se del mínim indispensable de calories El cos humà té un bon rendiment com a transformador d’energia efectivament,…
Sant Andreu de Bestracà (Beget)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sudoriental, amb la capçalera a primer terme J M Melció Bestracà és un poble que es troba al vessant meridional de l’encinglerada serra del mateix nom, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix Aquest poble pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al municipi ripollès de Camprodon L’església de Sant Andreu és en un paratge que domina una important panoràmica sobre el cantó de ponent de la Garrotxa Centra un grup de masies escampades, actualment deshabitades És al coll de Bestracà, o del…
Les fonts d'energia
L’energia, pilar del món modern Per a viure, comunicar-se, moure’s, transformar, produir, etc, cal energia L’energia és fonamental per a la indústria, l’agricultura i les activitats comercials fa moure els cotxes, els trens i els altres mitjans de transport és necessària per a la calefacció i la refrigeració de cases i oficines, per a illuminar, per a cuinar L’energia que fem servir deriva principalment dels combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, i, en menor mesura, dels combustibles nuclears isòtops de l’urani i el tori Aquests combustibles estan condemnats, tard o…
El lloc dels humans a la natura
Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…