Resultats de la cerca

En 1946-47 fou pianista i arranjador de l’orquestra de Fletcher Henderson Més tard, a Chicago, dirigí el seu propi grup, Arkestra, de format big band , amb el qual enregistrà Jazz in Silhouette 1958, entre altres obres El 1960 l’orquestra s’installà a Nova York i començà una llarga carrera, amb bona acollida als festivals europeus i en concerts en diverses universitats dels Estats Units Les actuacions incloïen dansa, vestuari especial i efectes de llum Entre els músics de l’orquestra hi hagué Marshall Allen, Craig Harris, Lex Humphries, Julian Priester i sobretot John Gilmore La…

El seu pare, originari de Vic, li ensenyà les primeres nocions de solfeig Més tard ingressà al Conservatori de Música de Maria Cristina, a Madrid, on estudià piano amb P Albéniz i M Mendizábal El 1856 marxà a París, i l’any següent a Brusselles, i es formà sota el guiatge d’AF Marmontel i G Dupont A la capital belga estudià harmonia i composició amb FJ Fétis, i guanyà el primer premi de piano del conservatori Gaudí de gran anomenada com a solista, i tocà davant Napoleó III En retornar a Espanya oferí concerts com a pianista solista a Barcelona, ciutat on inicià una breu girà que el menà a…

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un…

Fou periodista, i el 1900 publicà la seva primera novella, Sister Carrie , que causà un gran escàndol per la seva cruesa Jennie Gerhardt 1911, sobre el tema de la noia empesa als amors venals per la pobresa, fou ben acollida Tot seguit emprengué una ambiciosa pintura del capitalisme nord-americà amb el personatge de Frank Cowperwood The Financer 1912, The Titan 1914 i The Stoic 1947 The Genius 1915, que descriu la lluita d’un pintor inadaptat en una societat materialista, és, en gran part, autobiogràfica La seva obra mestra és An American Tragedy 1935, història d’un home ambiciós…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006, tingueren…

La seva figura és una de les més significatives de la primera història de la música del Mèxic independent S’inicià com a violinista a la important catedral de Morelia i després ocupà el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Des d’aquí tingué l’ocasió de conèixer l’obra de nombrosos compositors estrangers, i, prenent com a model l’òpera italiana, compongué Catalina de Guisa 1845-59 Estrenada a la capital mexicana, gaudí d’una gran acollida i li proporcionà anomenada La seva segona obra escènica, Pietro d’Abano , fou representada el 1863 a Ciutat de Mèxic per una companyia…

Inicià els estudis musicals a Bolonya amb Bindi, i el 1850 ingressà al Conservatori de Nàpols, on fou alumne de G Lillo harmonia i C Conti contrapunt i composició El 1854 tornà a Bolonya i compongué la seva primera òpera, Gentile da Varano , sobre un llibret del seu germà Raffaele, que tingué molt bona acollida quan s’estrenà a Torí el 1856 El següent èxit no li arribà fins el 1867, amb la representació de la seva quarta òpera, Romeo e Giulietta , a Milà Però el punt culminant de la seva carrera correspon a Ruy Blas 1869, obra que, després d’haver passat quasi desapercebuda, el…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau de…

Amplià la formació adquirida a la seva ciutat natal al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols 1772-79 En 1780-89 visqué entre Londres i Lió i compongué diverses obres instrumentals i vocals, algunes de les quals, interpretades al Concert Spirituel de París, tingueren una acollida molt favorable El 1794 es traslladà a París, on la inestabilitat política li impedí de consolidar la seva carrera en el camp de l’òpera, cosa que el feu decantar-se per l’obra instrumental simfonies i música de cambra, en la qual es veu clarament la influència de l’Escola de Mannheim No obstant això, fou…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit…