Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,
El modernisme no omple tota la seva època
Raimon Casellas, en una estatueta per Josep Reynés detall Sitges Garraf, Cau Ferrat RM Tendim a simplificar les coses, i quan parlem del Modernisme se’ns fa evident una època, per a uns més llarga i per a d’altres més curta —des dels anys vuitanta del segle XIX fins a les acaballes del primer decenni del xx—, quan en realitat hauríem de pensar no en tota una època sinó estrictament en una actitud cultural existent en ella Dic això perquè és freqüent que, per simplificar, la gent s’imagini el Modernisme com una etapa de la història de la cultura catalana, durant la qual canvien les coses i…
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
Borsa privada i banca de valors
Una especialització bancària L’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, seu de la Borsa privada al carrer d’Avinyó de Barcelona Àlbum Artístich de La Renaixensa , 1889 Barcelona fou el mercat de capitals més important d’Espanya des del darrer terç del segle XIX fins al 1936 Aquesta importància es degué a l’existència d’una Borsa privada —no oficial— i a la creació d’una banca de valors, que s’especialitza en operacions sobre títols mobiliaris Gràcies a l’actuació d’aquesta banca, grans empreses catalanes i no catalanes aconseguiren finançar-se, ja que el mercat barceloní tenia…
L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI
Art gòtic
Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…
Santa Maria d’Àneu (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen l’església i una sèrie de construccions d’ús agrícola bastides segurament sobre uns antics edificis monàstics ECSA - M Catalán Vista del magnífic absis que encapçala aquesta església, considerada el principal santuari marià de la vall d’Àneu ECSA - JA Adell L’església de l’antiga canònica de Santa Maria d’Àneu és situada al marge esquerre del curs del riu Noguera Pallaresa, a la plana de la Vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH465200 Per a anar-hi cal prendre el camí d’Esterri a Escalarre, i a 1 km agafar un estret camí que, per mig dels prats,…
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…
, ,
Wilhelm Richard Wagner
Música
Compositor alemany.
Vida El pare de Richard Wagner, Carl Friedrich Wagner, era funcionari de policia, però molts dels membres de la seva família estaven vinculats al teatre o a les arts plàstiques Sembla, però, que hi ha certs motius per a pensar que el seu veritable pare era el pintor i actor Ludwig Geyer, amb qui la seva mare es casà a l’agost del 1814 després de perdre el seu primer marit en l’epidèmia de tifus del 1813 La família anà a viure a Dresden el mateix any 1814 Quan Wagner era un nen de quatre anys participà, com a figurant i disfressat d’àngel, en una representació de Der Weinberg an der Elbe 'Els…
Robert Alexander Schumann
Música
Compositor alemany.
Vida Robert Schumann nasqué i visqué la primera infantesa en un ambient molt favorable per a la cultura literària el seu pare era llibreter, traductor d’obres angleses i autor d’algunes novelles Ja de molt petit rebé lliçons de música i demostrà aptituds per a la composició amb la creació d’algunes petites peces En els temps d’estudi al Gymnasium de Zwickau concebé projectes ambiciosos grans obres corals i òperes, però també s’interessà per la creació literària De la seva ploma sortiren escrits a imitació de JChF von Schiller o Jean Paul JPF Richter, i també un diari personal on escrivia…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…