Resultats de la cerca

Presenten fulles oposades o verticillades, amb estípules flors inconspícues, axillars, solitàries o en cimes i fruits dehiscents Als Països Catalans és comuna l’alfabegueta Bergia aquatica

Algunes de les característiques dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns, són visibles en aquesta suggestiva imatge d’un gamarús en vol Strix aluco Un fet molt típic d’ells, bé que no exclusiu, és la producció d’ egagròpiles , regurgitacions de materials no digeribles que solen acumular-se al voltant dels seus nius, i que constitueixen una bona font d’informació per als estudiosos dels tipus de preses de què s’alimenten, com les que s’illustren a baix, de gamarús, també Oriol Alamany i Jordi Puig Tot i la similitud de costums amb els rapinyaires diürns, els mussols i les òlibes n’…

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…

L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops

Presenten fulles perennes, petites i alternes flors axillars, sèssils i generalment trímeres, i fruits en baia Algunes empetràcies són conreades com a plantes de rocalla

Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Per delimitar les activitats típicament industrials hom tendeix a dividir el conjunt d’activitats productives en tres grans grups agricultura, indústria i serveis, bé que tant en l’agricultura com en els serveis també hi ha certs tipus d’activitats manufactureres Les activitats que s’apleguen en la indústria han estat dividides en grans grups, que alhora han anat experimentant successives subdivisions així, hom ha arribat a una classificació força detallada d’aquestes activitats productives A títol indicatiu pot servir el primer nivell de desglossament de la tercera “gran divisió…

El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes…

Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí  i germà del també pedagog Jordi Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la Guerra Civil Espanyola i lluità amb l’exèrcit de la República Aquesta experiència marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, tot establint-se a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història, collaborà en la revista Full Català , publicada pels catalans exiliats i…