Resultats de la cerca

Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari  La Llar  1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna   Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres obres Fou…

És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista i la seva…

S’exilià a França 1824-32 a causa de les seves idees liberals en tornar, contribuí en la introducció del pensament científic modern a Catalunya Recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835 i collaborà en l’organització del Museu Arqueològic de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen De los pueblos que han invadido, conquistado o dominado la Cataluña 1847 i Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona 1866 Tingué molts contactes personals a les…

Estudià dret a Múrcia, Oriola i València Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions 1785 i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91 i la traducció del diccionari de física de Brisson 1796-1802, que difongueren les idees de la Illustració A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI 1794 aportà documentació inèdita Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca 1792 i el títol de cronista de Palma 1807 Es conserven els seus Apuntes para formar una…

El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y discursos…

Vida i obra Fill del pedagog Joan Benejam i Vives, estudià filosofia i lletres La seva curta vida no li permeté produir una obra extensa Publicà una sintetitzada Historia de Menorca 1897, molt interessant i correcta, basada sobretot en les obres dels historiadors precedents Aquesta síntesi, escrita per a donar a conèixer la història local, fou la primera història de l’illa publicada amb una finalitat pedagògica i amb l’afany d’arribar al major nombre possible de lectors La mort li impedí de culminar l’obra, els últims capítols de la qual els referents al període 1868-95 foren redactats pel…

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y literaria celebrada el 18 de mayo de 1897…

Nascuda el 1985, té com a objectiu difondre l’educació física i servir d’enllaç entre la comunitat acadèmica i l’àmbit professional del sector esportiu El 1982 la revista Apuntes de Medicina Deportiva , fundada el 1964, passà a dependre de l’INEFC i amplià l’àmbit temàtic Així nasqué la revista Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva 1982-83 Amb motiu de la creació de l’organisme autònom INEFC 1983, la revista canvià novament de títol i esdevingué Apunts Revista de l’INEFC 1984 El 1985 s’escindí en dues línies de recerca separades, la de l’educació física i la de la medicina de l’esport…

Es llicencià 1857 i doctorà 1869 en dret a la Universitat de Barcelona Fou redactor del Diario de Barcelona , en què publicà una sèrie d’articles sobre escriptors catalans contemporanis, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la “Revista de Cataluña” des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, “La Defensa de la Sociedad” i la “Revista de España” Fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i membre de la de Bones Lletres Hi publicà Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana 1865 i La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y…

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…