Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Llangardaix ocel·lat
Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm…
Els aranèids: aranyes
Característiques del grup Aranèids, II 1 Tetragnatha extensa × 2 2 Argiope bruennichi × 2 3 Araneus diadematus × 2 4 Pisaura mirabilis × 2 5 Cyrthophora citricola × 2 6 Steatoda grossa × 3 7 Lycosa fasciventris × 2 8 Ero furcata × 3 9 Menemerus semilimbatus × 3 10 Leptorchestes mutilloides × 3 11 Walckenaera acuminata × 6 Marisa Bendala Aranèids, I 1 Synaema globosum × 3 2 Atypus affinis × 2,5 3 Scytodes thoracica × 2,5 4 Clubiona × 2,5 5 Dysdera erythrina , × 2,5 6 Eresus niger × 2,5 7 Micrommata virescens × 5 8 Asagena phalerata × 2,5 9 Phrurolitus × 2,5 10 Uroctea durandi × 2,5 Marisa…
pseudoescorpins
Aspecte dorsal d’un pseudoescorpí
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.
Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot, entre papers i…
ecdisona
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’unes trenta hormones esteroides que intervenen en el control del desenvolupament i la diferenciació cel·lular, la morfogènesi, l’ovogènesi i l’embriogènesi dels insectes, els aràcnids i els crustacis.
En els insectes participen en la muda de les larves i són les inductores de les mudes que transformen la crisàlide i l’imago en insecte adult són secretades per les glàndules del protòrax quan són estimulades per una hormona cerebral Estudis fets per Peter Karlson pels volts del 1961 provaren que les ecdisones activen determinats gens durant el període de desenvolupament Aquesta observació ha contribuït a la comprensió del mecanisme d’acció de les hormones esteroides
Musaranya comuna
La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…
Gripau d’esperons
Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…
terafòsids
Entomologia
Família d’aràcnids de l’ordre del araneids que comprèn nombroses espècies d’aranyes grosses amb l’abdomen no segmentat i fileres terminals; són molt verinoses, i algunes fins i tot mortals per a l’home.
Habiten sobretot a les cavitats del sòl i els arbres, a les regions tropicals El representant més important és la migale
postabdomen
Anatomia animal
Nom donat a la part més posterior de l’abdomen dels aràcnids dels ordres dels escorpins, palpígrads i uropigis, caracteritzada pel seu estrenyiment respecte a la part més anterior de l’abdomen i per la seva flexibilitat.
El nombre de segments varia de 6 a 15 segons els grups
galeodes
Aracnologia
Gènere d’aràcnids de l’ordre dels solífugs de la família dels galeòdids, amb unes dotze espècies d’uns 40-50 mm que es caracteritzen pel fet de tenir els quelícers enormes i els pedipalps molt llargs.
Les espècies G aranoides i G graecus en són dos típics representants que habiten a l’Àsia Menor i als països de la Mediterrània oriental
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…