Resultats de la cerca

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu de l’arca de…

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…

Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més enllà dels…

Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà esquerra, ho fa en…

Situació Vista des de llevant d’aquesta església, de gran simplicitat i esveltesa ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de la Plana és situada al Peu dels cingles de Pessonada, a 1 km escàs al nord-oest del nucli urbà, en un indret on apareixen enterraments al costat de l’església, restes d’un antic cementiri que en la visita pastoral del 1758 ja no apareix documentat JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG363761 Història No s’han localitzat notícies d’aquesta església, que apareix documentada d’ençà el segle XVIII com a capella annexa de Santa Maria de Pessonada Santa Maria de la Plana havia…

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en associació, 111 de…

Inicialment fou installada dins el marc del Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr Melcior Colet 1986 El nucli fundacional de la biblioteca fou el fons bibliogràfic recuperat el 1983 per la Generalitat de Catalunya, format per obres d’esports dels segles XVI al XX procedents de la Comissaria d’Esports de la Generalitat Republicana, que havia pertangut al Gimnàs Colón de Barcelona Després de la Guerra Civil, el fons fou traslladat al Comitè Olímpic Espanyol i posteriorment es diposità a la biblioteca de l’INEF de Madrid La biblioteca rebé donacions d’esportistes catalans com Guerau Garcia,…

El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu plafons rectangulars…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…