Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període estrenà diverses…

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…

Inicialment era una orquestra de cambra -Orquestra de Cambra Gulbenkian- composta per dotze instrumentistes corda i baix continu Progressivament ampliada, el 1971 adoptà la denominació d’Orquestra Gulbenkian Té seixanta-sis membres, nombre ampliable segons les necessitats del programa Aquest tipus de formació, a mig camí entre l’orquestra de cambra i la simfònica, els permet presentar les obres del període clàssic en versions més properes a les originals No obstant això, el seu repertori inclou també la música romàntica i molta música del segle XX Especialitzada en la interpretació d’obres…

La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de transformació…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…

S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…

Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…

Estudià direcció a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, en l’orquestra de la qual s’inicià el 1996 Amplià estudis amb Colin Davis i Helmut Rilling, entre d’altres El 1997 dirigí els BBC Singers, la Bach-Collegium Orchestra i els Gächinger Kantorei al Festival Internacional Europäisches Musikfest de Stuttgart, i també la BBC Symphony Orchestra El 1998 participà en el Festival de Música Contemporània ISCM World Music Days de Manchester, dirigí el Concerto per a orquestra de Béla Bartók al Barbican Hall de Londres i començà un període de vinculació amb la Bournemouth Symphony…