Resultats de la cerca

Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana…

S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha traduït obres de…

El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta per l’abril del 1934 Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari Antorxa , òrgan del front popular

Utilitzaren dos sistemes gràfics l' hitita cuneïforme , el més usual, que deriva del sillabari sumerioaccadi a través d’un intermediari encara no precisat la gran majoria de les tauletes de Boǧazköy i l' hitita jeroglífic , escriptura també ideofonogràfica comprèn ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura Per la seva forma externa, és deutora dels jeroglífics egipcis i, pels principis que la regeixen, del sistema gràfic sumerioaccadi L’orientació pot ésser de dreta a esquerra o viceversa i en els texts de més d’una ratlla segueix el principi…

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit…

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio…

Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…

De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes parts i fins de vegades…

Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet…

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals…