Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
malaltia de Wilson
Patologia humana
Malaltia hereditària, autosòmica recessiva, ocasionada per la manca de capacitat hepàtica en l’excreció del coure cap a la bilis.
El metall s’acumula en diversos òrgans i hi provoca efectes tòxics en el fetge, cirrosi en el cervell, degeneració dels ganglis basals en la sang, anèmia hemolítica i en els ulls, anell de Kayser-Fleisher anell pigmentari a les vores de la còrnia A la sang hi ha un dèficit de ceruloplasmina, la proteïna que hi vehiculitza el coure És una malaltia rara, que es presenta sempre abans dels 40 anys d’edat
malenconia
Psicologia
Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d’on li ve el nom.
La ciència moderna en distingueix diversos tipus de manifestacions Hom en diu malenconia ansiosa quan va associada a estats ansiosos
meconi
Biologia
Matèria d’un color terrós verdosenc, viscosa, neutra, composta de moc, bilis i restes epitelials, continguda en l’intestí del nadó.
És expellida en la primera defecació És conegut també amb el nom de carbonada
Digestió i absorció dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…
Càncer de pàncrees
Patologia humana
Definició És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que adopten característiques atípiques, tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa tumor al Els tumors malignes de pàncrees, de causes desconegudes i d’una incidència que s’ha incrementat de manera significativa els darrers anys, es manifesten en general a partir de cinquanta anys d’edat Durant les primeres fases del desenvolupament, que poden incloure alguns mesos o fins i tot anys, se solen mantenir asimptomàtics En canvi, més endavant, quan…
àcid taurocòlic
Bioquímica
Compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.
És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina
Funció de les hematies
Anatomia humana
La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen O 2 des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme D’altra banda, també duen diòxid de carboni CO 2 , un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic L’ hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies l’una corresponent a una porfirina,…
biliós | biliosa
Psicologia
Dit del temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis és un factor dominant.
Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc
Insuficiència hepàtica
Patologia humana
Definició És anomenat insuficiència hepàtica el defecte greu de les diverses funcions del fetge, provocat per una alteració extensa dels teixits hepàtics de causes molt variades Aquest trastorn, que es pot manifestar de manera progressiva o bé sobtadament, pot ésser provocat per l’acció tòxica de diverses substàncies, per determinades alteracions orgàniques o per malalties hepàtiques que, directament o indirectament, lesionen les cèllules del fetge així pot passar, per exemple, en casos d’hepatitis vírica, alcoholisme, intoxicacions, efectes nocius de determinats fàrmacs o manca d’irrigació…
bilirubinoide
Bioquímica
Nom genèric amb què hom coneix cadascuna de les substàncies pirròliques que provenen de la degradació, en l’intestí, de la bilirubina
excretada pel fetge en la bilis.
Els bilirubinoides són eliminats per via intestinal o bé són reabsorbits i tornats a eliminar pel fetge o per via urinària Entre els bilirubinoides destaquen la mesobilirubina, el mesobilirubinogen, l' estercobilinogen, la mesobiliviolina i l' estercobilina