Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
David Carradine

David Carradine
© Detroit Public TV
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi…
Jill Clayburgh
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci…
Kathy Bates
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu teatral i cinematogràfica nord-americana Kathleen Doyle Bates.
Després de graduar-se en art dramàtic a la Southern Methodist University, el 1970 anà a Nova York i, després d’uns inicis no gaire reeixits, els anys vuitanta esdevingué una de les actrius més reconegudes de Broadway Aquests anys féu alguns papers secundaris en cinema El 1990 la seva interpretació d’una psicòpata que tortura un escriptor desvalgut en Misery , de RReiner, pellícula basada en la novella homònima de SKing, li valgué l’Oscar a la millor actriu el 1991 Posteriorment, ha actuat en nombrosos films com a protagonista o en papers destacats, fent valer la seva flexibilitat…
Piet Mondrian
Pintura
Nom amb què és conegut Pieter Cornelis Mondriaan, pintor holandès, considerat el pare del neoplasticisme o plàstica pura.
Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu de les…
Ray Evans
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el…
György Tabori
Teatre
Dramaturg en llengua anglesa i director teatral hongarès, més conegut com George Tabori
.
D’origen jueu, el 1933 emigrà a la Gran Bretanya, on treballà de periodista El 1944 publicà la seva primera novella, Beneath the stone the scorpion , a la qual seguirien d’altres Els anys quaranta treballà com a guionista a Hollywood i després es decantà per la direcció teatral La seva primera obra teatral, Flight into Egypt , s’estrenà a Broadway sota la direcció d’Elia Kazan Instalat a Alemanya des del 1971, des d’aleshores, per bé que escriví originalment en anglès, la seva obra fou publicada o estrenada en alemany El 1983 rebé el premi dramatúrgic de Mühlheim per l’obra…
Metropolitan Opera House
Música
Teatre d’òpera de Nova York, el més prestigiós de la ciutat i dels EUA, i un dels més coneguts al món.
Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí…
Mel Ferrer
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor nord-americà Melchior Gaston Ferrer.
Fill d’un metge cubà emigrat d’origen català, inicià estudis a la universitat de Princeton, que abandonà per dedicar-se al periodisme i al teatre, i debutà com a actor a Broadway el 1940 i en el cinema el 1949 Protagonitzà o interpretà papers destacats en nombrosos films, sovint de personatges malenconiosos o una mica distants Des de mitjan anys cinquanta actuà amb freqüència en produccions europees, i des dels anys setanta en sèries televisives, entre les quals Falcon Crest De la seva filmografia es pot esmentar les actuacions a Scaramouche 1952, de G Sidney Lili 1953, de Ch Walters Knights…
Adrien Brody
Cinematografia
Actor nord-americà.
Estudià a l’American Academy of Dramatic Arts i a la High School for the Performing Arts Després de diverses experiències en el teatre independent, l’anomenat “ off-Broadway ”, l’any 1988 debutà en televisió amb un paper en el film Home at Last La seva primera experiència en cinema va ser King of the Hill 1993, de Steven Soderbergh Posteriorment intervingué en pellícules com Angels in the Outfield 1994, de W Dear, The Last Time I Committed Suicide 1997, de S T Kay Six Ways to Sunday 1997, The Thin Red Line 1998, de T Malik, Summer of Sam 1999, de S Lee, The Undertaker's Wedding…
Manhattan
Illa
Illa dels EUA, a la costa atlàntica, delimitada pels rius Hudson, Harlem i East River, d’uns 21 km de llarg per 3 km d’ample.
Constitueix la part més antiga i el centre de Nova York, amb prop d’1,5 milions d’habitants És un centre neuràlgic mundial de les finances, la política i la cultura El districte de Wall Street, amb la borsa de Nova York New York Stock Exchange, és des de l’inici del segle XX el nucli de les finances internacionals, i hi tenen la seu moltes de les principals multinacionals, bancs, etc La manca d’espai féu que des del començament del segle XX hom hi construís gratacels, com ara l’Empire State Building i els del complex World Trade Center Hi ha també la seu de les Nacions Unides i, en l’àmbit…