Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
cap
Transports
Tros de corda, especialment de la usada a bord dels vaixells.
Els caps eren fets amb fibres vegetals, sobretot cànem actualment els més emprats són els de fibres artificials, els quals són formats torcent aquestes, en el sentit d’esquerra a dreta, per constituir una filàstica , que, en ésser torçuda amb d’altres, de dreta a esquerra, formen un cordó , que, torçut amb d’altres, d’esquerra a dreta, formen una guindaressa , que, torçuda amb dues més, de dreta a esquerra, formen un calabrot Els caps de fibres artificials, especialment les guindaresses, poden portar un cordó com a ànima, per a impedir que al seu interior resti un espai buit
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
Fontanet
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat.
És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge
Josep Royo
Pendó (1976), per Josep Royo
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Tapisser.
Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria Ha collaborat amb Miró i Tàpies Fa recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorpora a la tapisseria Els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes, pals, etc i tenen intenció tridimensional Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als EUA Professor 1970 a l’Escola de Tapisseria de Tarragona, el 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís
Cabdet
Cabdet La plaça de la Mare de Déu del Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de parla castellana de l’antic Regne de València (governació de Xàtiva) que formava un enclavament dins Castella, a l’oest de Villena; actualment pertany a la província d’Albacete, situat a llevant de la província al límit amb Alacant.
Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual,…
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina