Resultats de la cerca

Fou un dels introductors del cartellisme a Catalunya, especialment el publicitari i esportiu, en la primera dècada del segle XX Entre les seves obres inspirades per l’esport hi ha Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem 1897, Una ciclista , C opa Catalunya 1908, Auto Garatge Central 1901 o el cartell de la Copa Tibidabo del Reial Automòbil Club de Catalunya 1914

Format al Club Gimnàstic de Tarragona, practicà el futbol fins que una lesió l’obligà a abandonar la pràctica esportiva El 1940 entrà a la secció d’atletisme del Nàstic de Tarragona Per altra banda, durant el 1941 exercí de vocal a la secció de basquetbol i posteriorment fou delegat del club 1958-86

Fill del general liberal Jaume Carbó Estudià medicina a Madrid S'establí a Mataró, on fundà i presidí l’Ateneu Obrer Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Barcelona 1864 Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts 1866, l’Institut Mèdic 1867, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1872, l’Acadèmia Medicofarmacèutica 1877 i l’Ateneu Barcelonès 1878 i 1887 Publicà diverses monografies sobre temes mèdics i un Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero 1889

El 88% de l’energia que es consumeix en l’actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils carbó, petroli i gas natural És veritat que s’empren també altres for- mes d’energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d’avenç, però a hores d’ara el gruix principal del consum energètic encara se sosté en aquests combustibles orgànics D’on prové aquesta energia fossilitzada La conservació de matèria orgànica, ni que sigui transformada, constitueix un fenomen força excepcional a la natura En condicions habituals els organismes descomponedors, en…

Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà en la primera guerra Carlina Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació en les revolucions del 1848 i del 1854 Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat El 1871 fou nomenat capità general de Mallorca

De família tarragonina que en part s’establí a Puerto Rico, feu els estudis de lletres i de dret a Barcelona i fou becari i professor de l’Escola Normal de Madrid 1841 i professor de la de Barcelona 1845 Amb Laureà Figuerola publicà la Revista General de Instrucción Pública   Intercalà passatges i versos de circumstàncies en llengua catalana a les emotives cartes de festeig, inèdites, enviades a Maria Remei Sallent, germana de la muller de Manuel Milà i Fontanals, el qual pòstumament li publicà a Composiciones poéticas 1851 una selecció de poemes, marcats per la influència de la balada…

Amb seu a Luxemburg, tenia per objectiu aconseguir la integració econòmica en el sector del carbó i de l’acer Vigent des del 1952, els òrgans de govern eren un Consell de Ministres, que representava els estats membres, i una Alta Autoritat Proposava la supressió d’obstacles duaners, la regularització de la producció, l’increment productiu de les explotacions i l’ajut a les regions i als treballadors afectats per les reestructuracions El 1955 la Gran Bretanya hi signà un acord d’associació Posteriorment formaren part tots els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, integrats des del…

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la seva major part Barcelona va ser la primera…

Joan Marsé i Carbó guanya el premi Biblioteca Breve amb l’obra Últimas tardes con Teresa

L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de Berga A…