Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent El mur…
altaveu
Música
Dispositiu destinat a convertir un senyal elèctric en un senyal acústic.
Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…
Casa forta i espluga de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Cova propera a la masia de la Fabregada que serví d’habitatge en l’alta edat mitjana ECSA - V Roca A la part alta de la vall de la Fabregada, petita vall lateral de la conca del Rialb, hi ha la masia abandonada de la Fabregada, que en part correspon a una casa forta-torre d’època medieval, i, prop seu, hi ha una espluga, segurament habitada a l’alta edat mitjana Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou després, cal prendre la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a…
Xancre tou
Patologia humana
El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’ Haemophilus ducreyi…
cilindrada
Tecnologia
Volum generat pel desplaçament del conjunt dels pistons d’un motor durant una volta completa del cigonyal, expressat en litres o en centímetres cúbics, àdhuc en els països anglosaxons.
És un dels paràmetres definidors més importants de les característiques d’un motor i del vehicle que el porta També serveix de base per a definir tipus i classes en les competicions esportives, així com en els organismes fiscals per a determinar les quotes d’imposició A mesura que s’han perfeccionat els motors i llurs rendiments, les cilindrades mitjanes dels vehicles han anat disminuint, i ha augmentat la potència efectiva obtinguda per litre de cilindrada
L’orellut alpí
Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou descrita gairebé…
Actinomicosi
Patologia humana
L’ actinomicosi és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris que habiten normalment a les mucoses digestives, que sol produir-se arran de traumatismes o altres processos infecciosos, i que afecta sobretot el teixit subcutani i la pell, on es desenvolupa una lesió nodular supurada i voluminosa Els agents etiològics de l’actinomicosi són diverses espècies de bacteris de la família Actinomycetae , que formen part de la flora bacteriana bucal i digestiva i que es caracteritzen pel desenvolupament en absència d’oxigen El procés infecciós es desencadena quan, per qualsevol circumstància, en…
Les dents
Anatomia humana
Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
automobilisme

Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina