Resultats de la cerca

Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…

La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric Les…

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes…

La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…

A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…

Situats a l’extrem sud-occidental de la costa d’Eivissa, Es Vedrà i Es Vedranell estan separats de l’illa per un freu de menys d’un quilòmetre d’amplada Yves Hennechart Es Vedrà i Es Vedranell 12, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els dos illots més imponents de la geografía illenca es troben al sud-oest d’Eivissa, davant de les escarpades costes de Sant Josep, entre Es Cubells i cala d’Hort Són Es Vedrà i Es Vedranell, illes de noms misteriosos, morfologia espectacular i interès natural extraordinari Segons la més estesa de les etimologies, Es Vedrà pren el seu nom de l’…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…