Resultats de la cerca

Situació Fortificació, avui dia encapçalada i envoltada de cases modernes, que centrava l’antiga quadra de l’Ortigós ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’una lleugera elevació, al veïnat de l’Ortigós, a la part de llevant del terme municipal de la Bisbal Ara resta envoltada de diverses cases ca l’Inxa, ca l’Alegret i Cal Toni Mapa 35-17447 Situació 31TCF760716 L’Ortigós és al costat de la carretera que va de la Bisbal del Penedès a Llorenç JBM Història Els orígens de la quadra d’Ortigós i de la seva torre són molt antics Ortigós ja s’esmenta en la confrontació d’Albinyana de l’any 1011 villa…

Situació Aquesta església es troba dins el nucli urbà de Solsona, al jardí d’una casa particular Mapa 330M781 Situació 31TCG775506 Sortint de Solsona per la carretera que va a Basella, hi ha, a mà dreta i al peu de la carretera, aquesta església JCS Història Bastida amb els materials de l’enderrocada església que hi havia vora el mas de la Cloella, a Tiurana, presenta la particularitat de la seva orientació, que ara és a ponent, girada de la seva posició original Es tracta d’un edifici que consta d’una nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada…

Situació Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs Mapa 33-11252 Situació 31TCG355713 Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada JAA Història No ens han arribat notícies…

La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa Diari de Barcelona , novembre del 1872 A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-les va obligar…

El poble de Godall, a 168 m d’altitud, se situa en una fondalada solcada pel barranc de la Caldera i als vessants propers El lloc, esmentat amb la grafia Codair l’any 1097, fou conquerit als musulmans poc després del 1148 Consta que l’any 1153 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la “ villa que apellatur Goda ” amb tots els seus termes a Guillem de Copons, que havia estat anomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta Mig segle després, la senyoria del lloc de Godall era compartida pels néts de Guillem de Copons, juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els…

Situació Torre de guaita situada sobre un penyal al nord del poble i el castell de Llo ECSA A Roura Torre de guaita situada sobre una roca al nord del castell de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 39” N - Long 2° 5’ 41” E Si seguim la carretera que va de Llo a Eina, abans de deixar la població de Llo, hem de girar a la dreta Podrem deixar l’automòbil sota la torre, a la qual es puja per un corriol en pocs minuts JBM-LICS-JCR-ERR Torre Torre de planta quadrada Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord A l’interior, els costats fan 3,5 m de llarg El gruix dels…

Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…

L’any 1137, apareix documentat Gausbert Guillem de Vulpellac, que, tal com trobem en el Cartoral de Carlemany , consentí en l’evacuació o la renúncia de l’església de Sant Climent, feta per Dalmau de Peratallada al bisbe Berenguer de Girona L’esmentat Gausbert Guillem, en el mateix document de l’evacuació, féu donació d’un alou a la seu gironina Cal suposar que almenys en aquesta època ja hi havia una casa senyorial a Vulpellac, segurament, però, encara no fortificada El 1269, hi hagué una convinença o pacte feudal entre el bisbe de Girona —senyor eminent de Vulpellac— i el senyor de…