Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
fibrosarcoma
Patologia humana
Tumor maligne del teixit conjuntiu, amb elements fibrosos abundants (fibres col·làgenes o de reticulina).
fagocitosi

Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
queloide
Patologia humana
Cicatriu viciosa, hipertròfica, blanca i dura, produïda per un excés de proliferació de teixit conjuntiu.
fibroma
Patologia humana
Tumor de forma nodular, que pot arribar a tenir grans dimensions, constituït per teixit conjuntiu.
És un tumor benigne, de creixement lent, però que pot produir trastorns a causa del seu volum o quan afecta un òrgan vital
còlon
Anatomia
Part de l’intestí gros situada entre el cec i el recte.
Les funcions principals del còlon són la formació, el transport i l’evacuació de la femta El còlon té una longitud mitjana d’1,5 m, un calibre de 4-6 cm i una superfície externa solcada, en tota la seva longitud, per tres cintes musculars Aquest òrgan es divideix en còlon ascendent, transvers, descendent i iliopèlvic o sigmoide, de curs flexuós, que a nivell de la segona vèrtebra sacra es continua amb el recte El còlon és format per la túnica serosa, constituïda pel peritoneu, la túnica muscular, amb fibres circulars internes i longitudinals externes, la túnica submucosa, o capa de lliscament…
coordinació
Gramàtica
Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical, de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
En català, el procediment de coordinació més important és enllaç mitjançant la conjunció copulativa i en Joan és a París i en Pere no sé on para coordinació de frases, el llibre és bo i m’ha divertit de constituents, dones i homes de mots Però aquest conjuntiu pot ésser omès, com a les enumeracions homes, dones, criatures , o bé inversament, pot ésser reforçat per uns altres procediments a la frase l’un hi va i l’altre en torna la referència recíproca de les parelles l’un/l’altre i hi/en suporta el lligam Bé que la coordinació és un dels procediments gramaticals més simples, de…
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina