Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Pedro Girón y Pacheco
Història
Noble castellà.
Senyor d’Ureña, Osuna i Peñafiel Nomenat gran mestre de l’orde de Calatrava 1445, enfront de les pretensions d' Alfons d'Aragó , duc de Vilafermosa, intervingué activament al costat de l’oligarquia nobiliària en contra de l’autoritat reial Així, formà part de la coalició de nobles que enderrocà Álvaro de Luna 1453, entrà en contacte amb Joan II de Catalunya-Aragó, interessat també a afeblir el poder reial a Castella 1461, prengué partit per l’infant Alfons contra Enric IV 1464 i maldà per tal d’impedir que la princesa Isabel es casés sense el consentiment dels nobles La seva…
Aurembiaix d’Urgell
Història
Darrera comtessa d’Urgell de la primera estirp.
Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no tingué efecte, i…
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e mestre Pere…
violació
Dret penal
Delicte consistent a mantenir relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé incapacitada de donar-lo (per privació de raó, de sentits, per edat, etc).
Anteriorment inclosa en els delictes anomenats contra l’honestedat, a partir del codi penal del 1995 fou classificada com a agressió sexual i considerada un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Hom eliminà a més, la referència a les dones com a úniques víctimes de la violació La pena és de sis a dotze anys, i en són agreujants la minoritat de la víctima, l’abús de parentiu o de superioritat o l’ús d’armes
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la…
Bernat III de Tolosa
Història
Comte marquès de Tolosa i comte d’Alvèrnia.
Fill petit de Bernat I i net de Guillem II El 872, els seus homes assassinaren Bernat II de Tolosa, la qual cosa li permeté d’apoderar-se del comtat amb el consentiment de Carles II el Calb, però ja no li fou possible de mantenir Pallars-Ribagorça, on s’instaurà una dinastia pròpia El mateix any fou nomenat pel rei Carles membre del consell de govern d’Aquitània prop del rei Lluís el Piadós participà en el concili de Troyes 878, convocat per Lluís el Tartamut, en el qual fou liquidat el patrimoni del comte de Barcelona Bernat de Gòtia Bernat Plantapilosa ajudà els fills del rei…
crèdit de participació
Dret civil català
Dret que té el cònjuge que ha obtingut menys guanys durant la vigència del matrimoni regulat pel règim econòmic de participació en els guanys, de percebre la meitat dels beneficis de l’altre cònjuge, que els ha obtingut en més quantitat.
El crèdit de participació en els guanys es pot pagar en diners o mitjançant l’adjudicació dels béns determinats això darrer serà a petició de qualsevol dels cònjuges Encara que el creditor del dret de participació pot exigir immediatament el pagament a partir del moment en què es determinin els guanys obtinguts per cada cònjuge, també és possible ajornar-lo o pagar-lo en terminis en cas que ho demani el deutor, sempre que ho garanteixi suficientment En cas que en el patrimoni del deutor no hi hagi béns suficients per a pagar el crèdit, el creditor, per a assegurar el cobrament, pot impugnar…
donació
Història
Fórmula emprada a Lleó i a Castella, des del s XIII, pel rei i pels magnats consistent a fer donacions territorials per tal de retribuir els serveis dels vassalls.
Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions determinades,…
Companyia Nova de Gibraltar
Economia
Companyia comercial creada a Barcelona l’1 de juliol de 1709 pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.
Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys La companyia noliejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar —ocupat de poc 1704 pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió— i per trencar, així, el monopoli de Cadis secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània Exportà principalment vins i aiguardents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina