Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Chadli Bendjedid

Benedid Chadli
© Fototeca.cat
Militar
Política
Polític i militar algerià.
El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar 1963-79 Membre del Conseil Révolutionnaire 1965, coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república El 1981 excarcerà A Ben Bella Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab La profunda inestabilitat interna…
Tap de cerumen
Patologia humana
El tap de cerumen és una acumulació de la secreció pròpia del conducte auditiu extern, que s’obstrueix de manera progressiva fins que queda obturat Aquesta és la malaltia de l’orella més freqüent i, en general, només n’afecta una Hom no coneix exactament la causa de la formació del tap, però se suposa que depèn de factors constitucionals, perquè hi ha persones predisposades a tenir-ne D’altra banda, hi ha trastorns, com ara lesions de la pell o dermatitis del conducte, que en poden afavorir la formació El símptoma més destacat és l’aparició sobtada de sordesa En aquest cas no és…
Junta Militar de Defensa
Història
Organisme creat el 1916, especialment dins l’arma d’infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals.
El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un ultimàtum amb…
Moldàvia 2017
Estat
La difícil convivència entre el president prorús Igor Dodon, i el primer ministre moldau, l’europeista Pavel Filip, va comportar noves tensions durant l’any 2017 Així, quan Filip va proposar Eugen Sturza com a nou ministre de Defensa, Dodon es va negar a signar el nomenament Això va dur el president del Tribunal Constitucional a recordar el 17 d’octubre els deures del president, sota amenaça de ser suspès temporalment Moldàvia no tenia ministre de Defensa des del desembre del 2016, i la resistència de Dodon a acceptar-ne un de nou va ser deguda a l’actitud prooccidental del…
Nauru 2012
Estat
Al juny, el primer ministre, Sprent Dabwido, va fer cessar tot el seu gabinet de ministres i en va nomenar un de nou, que inclou cinc membres de l'oposició, entre els quals hi ha l'exprimer ministre Marcus Stephen El primer ministre va buscar així el màxim suport a les reformes constitucionals que, a final de mes, van quedar a un sol vot dels dos terços que necessiten perquè les aprovi el Parlament Per això, el Govern va anunciar la fragmentació de la proposta en diferents lleis, per facilitar-ne l'aprovació Al setembre, van arribar els 30 primers sollicitants d'asil al camp de…
Zimbàbue 2012
Estat
Les diferències entre el president Robert Mugabe i el seu primer ministre, Morgan Tsvangirai, van bloquejar els treballs de la redacció d'una nova carta magna, un pas indispensable perquè es puguin celebrar les eleccions generals al març del 2013 Entre les reformes constitucionals destaquen la reducció dels poders del president, un canvi rebutjat per Mugabe, l'eliminació de la pena de mort per a les dones i els menors de 21 anys i majors de 70, la creació d'una comissió de drets humans i la indemnització dels grangers blancs expropiats Qualificat pels mateixos protagonistes de "…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…
estat d’excepció
Dret administratiu
Situació de crisi prevista en els ordenaments constitucionals dels estats, en la qual es preveu l’adopció de mesures no permeses en condicions normals.
Faculta la suspensió temporal de drets fonamentals Els procediments per a implantar l’estat d’excepció són fixats en les constitucions de cada estat A l’Estat espanyol és regulat per l’article 116 del títol V de la Constitució sobre els estats d’alarma, d’excepció i de setge És declarat pel govern, amb autorització prèvia del Congrés dels Diputats, per a combatre alteracions de l’ordre públic que posen en perill el lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans, el funcionament de les institucions democràtiques o els serveis públics essencials
Catherine Ashton

Catherine Margaret Ashton
© Comissió Europea
Política
Política britànica.
Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el…
Eliseo Aja Fernández

Eliseo Aja Fernández
© Arxiu Família Aja
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona des del 1983, les seves principals línies d’investigació foren l’estudi de l’estat autonòmic i la teoria del federalisme, com també l’estudi dels drets fonamentals, principalment en els aspectes vinculats al fenomen de la immigració Entre les seves múltiples monografies i articles científics destaquen Constituciones y períodos constituyentes en España 1808-1936 1977, amb J Solé i Tura, El Estado autonómico Federalismo y hechos diferenciales 1999, La nueva regulación…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina