Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica—sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republi-canisme federal durant la revolució del 1868 iparticipà, encara el 1880, en el Primer CongrésCatalanista de Valentí Almirall— Residí llarguestemporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a…

Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural  1991 i La Lola se va a los puertos  1993, de J Molina Bajarse al moro 1989,  Alegre ma non troppo  1994 i  El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i  Éxtasis 1996, de M…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge identificable amb…

Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un…

Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí diversos…

Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t dela moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II…

Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…