Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
proboscidis

Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.
Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les…
cambra anecoica
Electroacústica
Sala tancada d’interferències exteriors, amb les parets, terra i sostre dissenyats per absorbir les ones i evitar-ne la seva reflexió; d’aquesta manera s’aconsegueix una cambra no reverberant que reprodueix la propagació d’ones en condicions d’espai lliure.
Les cambres anecoiques acústiques tenen les parets dissenyades per a absorbir les ones sonores i s’utilitzen per a caracteritzar dispositius d’àudio i en estudis d’enregistrament Les cambres anecoiques de radiofreqüència absorbeixen les ones electromagnètiques S’utilitzen habitualment per a la caracterització d’antenes i en assaigs de compatibilitat electromagnètica En ocasions només el sostre i les parets són absorbents, però no el terra En aquest cas s’anomenen cambres semianecoiques Atès que el fenomen de la reverberació va associat a la presència de superfícies reflectores, la cambra…
amaril·lidàcies

Narcís (amaril·lidàcies)
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns 75 gèneres que comprenen unes 1.100 espècies de plantes herbàcies, sovint bulboses, de distribució tropical, subtropical i de regions temperades.
Presenten fulles més o menys linears que creixen des de la base Les flors, bisexuals, regulars i amb corolla, s’apleguen en inflorescències, de vegades, però, reduïdes a una única gran flor solitària L’ovari és ínfer, a la base d’un llarg estigma, característica que permet diferenciar-les artificiosament de les liliàcies i les iridiàcies, de tres carpels fosos i tres lòculs amb placentes axillars i molts òvuls anàtrops El fruit és en càpsula dehiscent o en baia Les llavors tenen un embrió petit i un endosperma polpós Força amarillidàcies s’usen en horticultura i sobretot en…
compsopogonals
Botànica
Ordre de bangiofícides que comprèn algues d’aigua dolça, amb frondes d’origen cladomià, que creixen per una cèl·lula apical.
Viuen especialment a les regions tropicals
Les dents
Anatomia humana
Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…
Beth Escudé i Gallés
Teatre
Directora i dramaturga.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…
,
Acondroplàsia
Patologia humana
L’ acondroplàsia és un tipus de nanisme degut a un trastorn del cartílag de creixement dels ossos, és a dir, la zona a partir de la qual els ossos creixen en longitud La causa n’és una alteració genètica En un 20% dels casos, el pare o la mare de la persona que n’és afectada són acondroplàsics, tot i que en la majoria dels casos no hi ha antecedents familiars de la malaltia Segons dades estadístiques, un de cada 10 000 nou-nats és acondroplàsic Sovint, el trastorn s’acompanya de diverses anomalies del desenvolupament que provoquen la mort abans de l’any d’edat La manca de…
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…
dracocèfal
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de flors blaves o violetes que creixen en prats secs.
Poc representades als Països Catalans, Druyschiana es fa escassament als Pirineus
artemísia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.
Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina