Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Restes de les parets d’una de les habitacions d’aquesta construcció pagesa J Bolòs Prop del Collet Alt, al costat d’unes codines i damunt uns camps, hi ha uns murs que clouen diverses habitacions, les quals segurament pertanyien a un mas d’època medieval Si venim de Torà o de Solsona, cal agafar l’ampla pista de terra que va de Fontanet a Ardèvol Uns 50 m abans del trencall de Sant Serni de Llanera, surt a mà esquerra un camí carreter, que pot ésser seguit amb automòbil amb dificultat Quan, uns centenars de metres més enllà, arribem a una zona de camps, hem de deixar-hi el cotxe A mà…
Cargolet
El cargolet Troglodytes troglodytes és un ocell de bardissa activíssim, de cos rodó i plomatge bru del mantell i més clar del dessota, però característic sobretot per les seves petites dimensions no sobrepassa els 9,5 cm i per la posició dreta de la cua Sol veure’s saltant pels branquillons de mates baixes, sovint als jardins Oriol Alamany El cargolet és sedentari i nidificador als Països Catalans, amb presència, a més, d’hivernants nord-europeus A la Catalunya Nord és present entre els 100 i els 2000 m, però només és comú a altituds mitjanes A Andorra, la Catalunya peninsular…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’…
traspontí
Cadascun dels matalassets llargs de l’amplària d’un llit que hom posava, generalment en nombre de tres, al dessota del matalàs o dels matalassos del llit.
gatsaule
Botànica
Petit arbre, de la família de les salicàcies, de 3 a 10 m d’alçària, de fulles el·líptiques, tomentoses i blanquinoses pel dessota i d’aments oblongs.
Creix en indrets frescs i humits dels Pirineus
compatibilitat electromagnètica
Electrònica i informàtica
Qualitat d’un equip o un sistema que no interacciona electromagnèticament amb el seu entorn o que ho fa feblement, per dessota un valor establert per una norma.
La motorització i l’ús universal dels electrodomèstics, els aparells electrònics i les telecomunicacions han generalitzat el problema dels sorolls elèctric i electromagnètic i han obligat a adoptar normes internacionals de compatibilitat per a la fabricació de material elèctric i electrònic, com és ara el cas de la normativa definida pel CENELEC i aplicada per la Unió Europea del 1996 ençà
peucrist
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 30 cm d’alçada, de fulles digitades, serícies i argentines pel dessota, i de flors blanques.
És endèmica dels Pirineus, on creix en roquissars
cinquet
Música
Grup de cinc notes iguals que té la mateixa durada de quatre notes (rarament sis) del mateix valor; és indicat col·locant un 5 damunt o dessota el grup.
És característic, especialment, de certes danses populars de Cuba i també d’altres països de la mar Carib
Perdiu blanca
La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…
Voltor negre
L’envergadura del voltor negre Aegypius monachus és palesa en aquesta imatge d’un voltor eixugant-se les ales al sol a la serra de Tramuntana Mallorca Noteu la forma de la cua, en ventall, que és un caràcter distintiu de l’espècie en vol, a més del color fosc de dessota les ales i del collar Jordi Muntaner Als Països Catalans continentals, el voltor negre és un ocell excepcional un individu immatur, segurament un divagant en dispersió postgenerativa, resta installat als ports de Beseit des del gener de 1976, juntament amb els voltors comuns que hi viuen a més, se’n capturà un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina