Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…
L’alimentació en la vellesa
Els hàbits alimentaris durant la vellesa condicionen en gran mesura l’estat de salut de la persona d’edat Un excés de nutrients energètics l’abocarà a un excés de pes o una obesitat que li comportarà múltiples perjudicis Per contra, una mancança nutritiva, per exemple derivada d’una deficient aportació de minerals o vitamines, pot donar peu a un deteriorament orgànic precipitat, o fins i tot a l’aparició de complicacions que empitjorin greument la qualitat de vida En realitat, els requeriments nutritius de les persones d’edat no es modifiquen tant, per comparació amb els dels adults El canvi…
Les timeleàcies
Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
Gigantisme i acromegàlia
Patologia humana
Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas…
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les velocitats previstes desitjades…
acetat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i de grau variable.
La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…
Hèrnia umbilical
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia umbilical la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, l’orifici que es troba immediatament per darrere del llombrígol i que en circumstàncies normals s’obstrueix quan, alguns mesos després de la caiguda del cordó umbilical, els teixits de la zona se cicatritzen completament Els teixits herniats difereixen en cada cas, de manera que poden correspondre al peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix la superfície interna de la cavitat…
lipoide
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de substàncies que tenen les mateixes característiques de solubilitat que els lípids (insolubilitat en aigua, solubilitat en diversos solvents orgànics, etc) però que en difereixen quant a l’estructura química i a la funció biològica, la qual sol ésser poc coneguda.
Generalment són lípids complexos que contenen en llur molècula altres elements com és ara el fòsfor o el nitrogen o bé sucre Entre els lipoides cal esmentar els fosfolípids , els cerebròsids i els gangliòsids
Tumor naso-sinusal
Patologia humana
Definició Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans Causes, tipus i manifestacions Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèllules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina