Resultats de la cerca

Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’…

Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre Poliorama,…

Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat, fou represa…

Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire…

Vida Durant un quant temps fou considerat un compositor destacat d’òperes, i fins i tot fou definit com el Mozart anglès Tot i que no posseïa una formació musical àmplia, començà a compondre peces per a piano i cançons a catorze anys Consolidà els seus estudis amb Francesco Bianchi a Londres Molt aviat participà en la creació de música incidental per a les obres representades al King’s Theatre i al Teatre Drury Lane Els primers èxits li permeteren fer-se càrrec de la direcció musical del Covent Garden del 1810 al 1824, època en què supervisà i adaptà un gran nombre d’òperes estrangeres Fou un…

Fou alumne de G Ursino, M Giordano i G Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713 Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G Genuesi com a compositor de la cort Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals Estilísticament…

Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic…

Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de París diverses…

Estudià a Detmold i debutà el 1949 a Kassel El 1960 cantà al Festival de Salzburg i el 1961 fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín Posterioment cantà a Hamburg i Viena i entre el 1971 i el 1986 actuà sovint al Festival de Bayreuth Especialitzat en l’òpera del segle XX, es distingí especialment en obres com Moses und Aron i Lulu , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1985 i el 1987, respectivament El 1980 cantà al Metropolitan de Nova York com a Dr Schön Lulu Ocasionalment, també interpretà papers en òperes de G Puccini Tosca i L van Beethoven Leonora Fou aclamat…