Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
Sayf al-Dawlà
Història
Sobrenom que prengué Abū Ǧa‘far Ahmad ibn Ḥūd, de la família dels Banu Ḥūd, el Safadola de les cròniques cristianes.
Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort…
L’advocat general de la UE rebutja l’extradició de Valtònyc
L’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar l’extradició del cantant Josep Miquel Arenas àlies Valtònyc aplicant una legislació diferent de la que era vigent quan va cantar les cançons per les quals és perseguit El mateix dia, el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu refusa debatre la proposta de Vox d’incloure els CDR en la llista d’organitzacions terroristes i el Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia contra el Tribunal Constitucional espanyol per no admetre els recursos d’empara de dos etarres que demanaven que els fos…
Irene
Història
Emperadriu bizantina (792-802).
Casada amb Lleó IV, en morir aquest, aconseguí la successió per al seu fill Constantí, però s’emparà del poder com a regent 780-790 Contrària als iconoclastes i desitjosa de recuperar la sobirania d’Itàlia, convocà el concili II de Nicea 787, a favor del culte de les imatges iconoclàstia Poc temps després, enderrocada pel seu fill, tragué profit de la impopularitat d’aquest, el 797 l’eixorbà i tornà a regnar, fins que fou deposada per un complot dirigit pels alts dignataris 802, que en decretaren l’exili Dona intrigant i cruel, deixà la frontera al descobert i a mercè dels…
llei Deixonne
Dret
Llei de la República Francesa relativa a l’ensenyament de les llengües dites regionals de l’estat, aprovada el 1951.
Extremadament limitada, fou, però, un primer reconeixement del dret a l’ensenyamet d’aquestes llengües A la seva empara es desenvoluparen cursos de català, basc, bretó, occità i alemany La llei Deixonne ha estat succeïda per altres lleis llei Bas-Auriol de 1975 llei de 1982 relativa a les llengües regionals als mitjans de comunicació llei Toubon vigent des del 1994, les quals, si bé han permès la creació d’escoles privades i dotades d’un estatut especial en llengües regionals com a vehiculars, tampoc han contribuït substancialment a millorar-ne la situació d’aquestes llengües L’actitud…
Miquel VII Ducas
Història
Emperador d’Orient (1071-78).
Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron 1071 i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas El seu regnat fou un seguit de desastres insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies…
Bessos
Història
Sàtrapa de Bactriana que s’emparà del rei persa Darios III després de la desfeta davant Alexandre el Gran.
Bessos féu assassinar el rei persa i es proclamà emperador de l’Iran amb el nom d’Artaxerxes IV Fou vençut i mort per Alexandre 329 aC
Autoritat Catalana de la Competència
Dret
Organisme autònom, de caràcter administratiu, aprovat pel Parlament de Catalunya el 4 de febrer de 2009 i que té per missió garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats en el territori de Catalunya.
Creat a l’empara de l' Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de la llei, a més…
Miquel Delgado
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…
Balduí II de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1228-61).
Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb…
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina