Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520, reeditats una…
Galceran de Timor
Història
Diplomàtic.
Fill natural de Ramon, senyor de Timor, el qual l’encomanà al seu germà Pere II de Queralt per tal que el fes entrar a l’orde de l’Hospital o al Cister, o li donés el lloc de Rauric Es féu hospitaler, fou comanador de Sanper de Calanda, Casp i Amposta, i també fou un important diplomàtic Pere II l’envià al papa Martí IV per a demanar les dècimes, necessàries per a la campanya d’Àfrica 1282 Fou nunci d’Alfons II a Castella per a tractar una aliança o obtenir-ne la neutralitat 1286 Com a membre de la comissió conciliadora, ajudà a la concòrdia entre els unionistes aragonesos i el…
s’Agaró

Cases a primera línia de costa, a s’Agaró
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, un dels primers centres de turisme residencial de la Costa Brava.
El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l…
Christian Friedrich Henrici
Música
Poeta i llibretista alemany.
Estudià dret i s’establí a Leipzig 1720, on començà guanyant-se la vida com a ensenyant privat, com a funcionari al servei de correus de la ciutat 1732-40 i com a inspector de vins i licors Poeta de circumstàncies, utilitzà sovint el pseudònim de Picander Arran de Sammlung erbaulicher Gedancken 'Collecció de pensaments edificants', un encàrrec per als oficis religiosos, el 1725 conegué JS Bach, que li encomanà un gran nombre de textos per a la seva obra cantada, entre els quals els de la Passió segons sant Mateu 1729, la Passió segons sant Marc 1731 i una part de l' Oratori de…
Ernest Villar i Miralles
Música
Director d’orquestra i compositor valencià.
Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l…
Francesc Navarro
Música
Cantor, compositor i mestre de capella aragonès.
Format inicialment a la catedral de València, on consta que el 1623 era escolà de cant de la capella de música Posseïa una bona veu de contralt, raó per la qual obtingué diversos càrrecs cantor i tinent de mestre de capella a la catedral de Terol al març del 1628 mestre amb obligació de cantar a la catedral d’Albarrasí al maig del 1628, i el mateix càrrec a la seu de Sogorb Al setembre del 1634 obtingué una capellania de cant a la catedral de València, el capítol catedralici de la qual li encomanà la cura dels escolans i, a l’octubre del 1644, fou nomenat mestre de capella com a…
Palau de Biure (Olvan)
Art romànic
La masia de Palau de Biure, avui del terme municipal d’Olvan, havia format part de la parròquia de Sant Martí de Biure i, en perdre aquesta les seves funcions, de Santa Maria de la Guàrdia El nom de la masia de Palau Palat, Palatiolo apareix ja en la documentació del segle XII L’any 1177 Pere de Merlès amb el consentiment de la seva muller i del seu fill, encomanà a l’orde militar del Temple la custòdia del Mas “Palat”, mas que possiblement és l’actual masia de Palau En el testament del trobador Guillem de Berguedà de l’any 1187 es fa referència, indirectament, però, a la masia…
Versalles

Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del segle XI la…
Salvador Melo i Nicola
Música
Ballarí i coreògraf català.
El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina