Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Sant Esteve de Llanars
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…
Els Claperós i la seva activitat a Barcelona i Girona
Art gòtic
Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), una biografia en el context modernista
La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona enel mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de…
Els bacteris
Concepte de bacteri Els bacteris són organismes cellulars procariòtics que, per llur mida microscòpica, pertanyen al conjunt dels microorganismes L’estructura de llur citoplasma és molt simple i no hi trobem sistemes de membranes independents que els divideixin en compartiments funcionals, bé que hi ha l’excepció dels tilacoides de les cianofícies i dels procloròfits Als bacteris pròpiament dits hi poden haver invaginacions de la membrana citoplasmàtica de diferents tipus i, en alguns casos, poden presentar-se orgànuls envoltats per membranes diferents de la citoplasmàtica o membrana unitària…
Santa Maria de Ginestarre (Esterri de Cardós)
Art romànic
Situació Església parroquial situada a la part baixa de la població, presidint la Vall de Cardós ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és troba a la part baixa del nucli urbà de Ginestarre, poble al qual s’arriba des d’Esterri de Cardós La seva situació privilegiada li confereix un ampli domini visual sobre la vall, circumstància que cal atribuir al seu emplaçament dins el nucli urbà JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH576177 Història La vila de Ginestarre és coneguda des de l’any 1069, en què els comtes Artau I i Llúcia permutaven amb Hug Sala, fill de Toda, la vila de Lleret…
Santa Maria de Vilanant
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església, des del costat de ponent F Tur L’església de Santa Maria és la parroquial de Vilanant i es troba dins el nucli de la població, a la plaça Mapa 258M781 Situació 31TDG909783 Vilanant és a 8 km de Figueres S’hi arriba per la carretera d’Avinyonet de Puigventós a Terrades que enllaça la C-260 de Roses a Besalú i Olot per Figueres amb la carretera local de Figueres a Albanyà Si l’església és tancada cal acudir a la rectoria JBH Història La referència documental més antiga que es coneix actualment sobre el lloc de Vilanant es troba en el testament del…
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…
Sant Andreu de Pedrinyà (la Pera)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure la capçalera, el mur de l’absis de la qual ha estat decorat amb grups d’arcuacions cegues, separats per lesenes F Baltà El poble de Pedrinyà forma un agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall Mapa 296M781 Situació 31TDG973511 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-255 de Girona a…
Els dominis bioclimàtics i el mantell vegetal de la Terra
Zonació altitudinal Disposició de la vegetació en estatges altitudinals en el massís del Montseny J Nuet i Badia Una observació analítica i detallada de la vegetació ens ha permès d’identificar-ne les unitats elementals, que hem anomenat comunitats o associacions Una visió sintetitzadora, per contra, ens ha de permetre d’agrupar aquestes unitats en grans conjunts d’una certa coherència estratègica i fisiognòmica per a definir els grans dominis mundials de vegetació, les grans macroàrees que un observador arribaria a destriar si pogués contemplar la Terra d’una sola ullada Aquest exercici de…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina