Resultats de la cerca
Es mostren 1042 resultats
cullera de Casagrande
Construcció i obres públiques
Estri en forma de cullera emprat per a determinar experimentalment el límit líquid d’una mostra de sòl.
El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal repetir l’…
Sant Miquel (Vic)
Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament quan desaparegué aquesta…
Castell de Castellpagès (Vilanova de la Barca)
Art romànic
Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l’any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del dret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins L’any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d’Àger, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l’objectiu de fundar una villa nova entre…
Anatomia del sistema reproductor
Anatomia humana
El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la dona, tot i…
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’…
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els…
aluminosilicat
Química
Designació genèrica dels silicats dobles d’alumini i d’un altre metall, monovalent o divalent.
Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també tetracoordinat amb…
tríton
Música
Nom que rep l’interval melòdic o harmònic de 4a aug pel fet d’estar format per tres tons sencers.
Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al…
estrofa
Literatura
En el cor de la tragèdia grega, grup de versos de mètrica diversa, seguit per una antístrofa exactament igual.
Cada conjunt d’una estrofa i una antístrofa és seguit per una estrofa simple anomenada epode
trajectòria
Línia que descriu un cos mòbil (o, més exactament, el centre de gravetat d’un mòbil) en l’espai.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina