Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
Hans Küng
Cristianisme
Teòleg suís.
Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…
Ramon VII de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué…
El monestir de Santa Anna de Barcelona (Barcelona)
Art romànic
Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…
Castell d’Useu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Restes del castell, a la part alta del turó on s’assenta el poble d’Useu Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Restes d’una possible fortificació situada al poble d’Useu, a la part més alta del turó al cim del qual s’alça el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG424863 Si seguim la pista que va de Gerri de la Sal a Baén, després del trencall de Bresca hi ha una pista que surt a mà dreta i que porta fins al poble d’Useu JBM-JJBR Història Tot i aparèixer repetidament en els documents falsos de Gerri, la vila d’Useu és documentada de manera fiable des del 1099…
Església de Sèrbia
Església ortodoxa autocèfala, amb jurisdicció sobre diverses comunitats, generalment d’identitat sèrbia.
La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…
Senesterra
Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.
Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de…
Saportella
Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…
Castell de Manlleu
Art romànic
Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i de Sant…
El monestir de Santa Eulàlia del Camp (Barcelona)
Art romànic
La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això que tots ells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina