Resultats de la cerca
Es mostren 830 resultats
Orxeta
Orxeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, situat al vessant marítim del prebètic valencià: és accidentat per la serra d’Orxeta
(671 m), termenal amb la vall de Finestrat, i per la serra de Relleu.
Entre les dues serres discorre el riu de Sella, que conflueix dins el terme amb el riu de Relleu i forma al límit amb el de la Vila Joiosa el pantà d’Amadòrio 12 milions de m 3 el 1969 Una bona part del territori 1 597 ha són erms o pasturatges i la pineda cobreix 40 ha El secà 440 ha té una tercera part de garroferar i una altra gairebé abandonada El reg de peu abasta 90 ha d’horta llimoners i tarongers La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina malgrat que els darrers anys ha experimentat una lleugera recuperació gràcies a…
Bèlgida

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell-Agullent.
El sector nord del terme, suau i ondulat, s’eleva cap al sud, als contraforts de la serra, ocupada per boscs de pins El terme és travessat pel riu Mata Hi predomina el secà vinya per al raïm de taula, oliveres, garrofers, cereals El regadiu inclou sobretot cereals i hortalisses i arbres fruiters La propietat, molt repartida, és d’explotació directa Hi ha granges de porcs La població, que es mantingué estacionària des de mitjan s XIX en un miler d’habitants, ha experimentat una minva gradual La vila 699 h 2006, belgidans , 286 m alt és situada prop de la carretera de Gandia a…
Cirat
Cirat, a l' Alt Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic…
Sant Julià d’Aspa
Art romànic
El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra Civil Espanyola…
procés reversible
Física
Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.
La velocitat d’un procés reversible és quasi nulla i, de fet, hom no pot parlar de l’existència real d’aquest tipus de processos, sinó de la major o menor aproximació d’un procés real a un procés reversible
Martin Heinrich Fuhrmann
Música
Organista, cantant i musicògraf alemany.
Rebé lliçons d’orgue de FG Klingenberg, alumne de D Buxtehude, i més tard estudià a Halle, on tingué ocasió d’escoltar FW Zachow, virtuós d’aquest instrument i mestre de GF Händel El 1694 està documentat com a organista a Soldin i el 1704 era a Berlín, on ingressà com a cantor al Friedrich-Werder Gymnasium Fuhrmann fou un tractadista erudit i un músic molt experimentat, amb una visió molt àmplia sobre diversos aspectes de la música del seu temps Com a musicògraf, els seus escrits tenen avui una importància indiscutible com a font d’informació sobre la música religiosa de l’època…
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
Sucre
Ciutat
Capital de l’estat i del departament de Chuquisaca, Bolívia.
És la seu del poder judicial El fet que la capital administrativa fos traslladada a La Paz ha influït en el dèbil creixement que ha experimentat la ciutat 106590 h 1973 i ha produït un estancament econòmic Situada a 2835 m d’altitud, té indústries alimentàries i del tabac, del ciment, de conserves de fruites, del calçat, de licors i de teixits Hi ha refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor, Real i Pontificia de San Francisco Javier, fundada el 1624 Fundada el 1538 per Pedro Anzúrez sobre un poblat indi, esdevingué el centre de l’explotació i…
Fontanars dels Alforins
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, segregat el 1927 del d’Ontinyent.
Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i porcí, l’…
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina