Resultats de la cerca

RStrauch, sd BiV / RM El 30 de juliol de 1819 Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, feia un decret on anunciava que “Habiendose extendido por nuestra Diocesis un tomo en octavo que contiene 182 paginas, en Idioma Provincial, cuyo título es Catecisme de las Fiestas y solemnitats principals de la Iglesia Per lo Dr Hermenter Martí Pbre y rector de la Parroquia de Gurb, bisbat de Vic prohibimos instruir por el dicho Catecismo a los Fieles, antes procuren por medio de la persuasion, retraherlos de su lectura, hasta ulterior providencia” Es posava de manifest, d’aquesta manera, la lluita entre el…

Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…

Situació Vista de llevant amb la capçalera plana i decorada d’arcuacions i dues petites absidioles al transsepte J M Masagué Vista del costat de migdia amb el petit campanar sobre el creuer i una petita absidiola a l’extrem del braç sud d’aquest J M Masagué Església que presideix una petita parròquia rural que s’estén per l’extrem sud-est de la vall de Gallifa i els vessants nord-oest de la muntanya del Farell, dita inicialment de Montmajor Mapa L36-15392 Situació 31TDG267129 La carretera que hi porta travessa aquesta muntanya pel cim del Farell, ara ocupat per una moderna urbanització, i…

Situació Una vista del mur de llevant del campanar en el qual hom pot apreciar perfectament les diverses etapes de construcció una part inferior romànica, amb dues finestres geminades, aquí encara tapiades, un pis superior gòtic, amb la finestra corresponent, i el remat d’època barroca M Catalán Enmig d’una plana, vers la part de ponent del terme de Balenyà, al peu de la serralada de Puigsagordi i la Pullosa, es troba aquest edifici, que antigament i fins al començament del segle XX, era conegut sota l’advocació de Sant Fruitós de Balenyà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…

Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boixadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…

Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…