Resultats de la cerca

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…

Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci…

La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…

Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…

Dates històriques i culturals Segle XVII 1640 Guerra de separació 1659 Tractat dels Pirineus separació de Catalunya entre França i Espanya Segle XVIII 1700 El francès esdevé l’única llengua oficial al Rosselló Creació de l’Acadèmia Desconfiada o dels Desconfiats 1705 Inici de la guerra de Successió 1714 11 de setembre Caiguda de Barcelona 1717 Creació de la Universitat de Cervera, que substitueix totes les altres universitats del Principat 1729 Fundació de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1747 Mor Francesc Valls 1752 Creació de l’Academia de San Fernando 1755 Fundació de la Real…

Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’…