Resultats de la cerca

Els més primaris es basen en la igualtat de pressions que hi ha en els diversos punts d’un mateix pla horitzontal d’un fluid en equilibri manòmetres de columna i tenen una bona precisió, per la qual cosa tots els manòmetres d’ús científic són d’aquest tipus Per a mesurar pressions molt altes hom pot fer muntatges en sèrie de manòmetres de columna, tot fraccionant la pressió a mesurar, o bé pot utilitzar manòmetres-balança com els de Stückrath o de Stanton , els quals mesuren forces exercides sobre èmbols de secció coneguda Uns altres manòmetres, com el de Lissell , es basen en la variació…

La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi és àmpliament…

Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford Fou professor de la Universitat de Sussex 1967-82 i des del 1983 fou professor a la Universitat d’Illinois UIUC, a Urbana-Champaign Fou científic en cap des del 2023 de l’Institute for Condensed Matter Theory de la UIUC, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències, entre altres institucions internacionals Tingué la doble nacionalitat britànica i nord-americana Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els treballs…

D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554…

D’aquest magma es deriven diversos materials volcànics quan surt a la superfície La noció de cambra magmàtica serveix per a donar una localització dels processos de diferenciació magmàtica causants d’aquesta diversitat De la cambra poden sortir fluids aquosos que porten minerals dissolts i es desplacen a través de porus o esquerdes de les roques Aquests minerals poden precipitar en trobar les condicions adequades, moment en què poden formar dipòsits minerals Dins la cambra magmàtica es produeixen corrents de convecció, ja que el magma es refreda més ràpidament prop del sostre més…

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…

El grau de mesclament d’un sistema és nul quan els paràmetres termodinàmics energia lliure, entropia, etc són iguals a la suma dels de cadascun dels components En un sistema format per dos gasos separats per una paret impermeable, o en la mescla de dos gasos idèntics, el grau de mesclament és nul

Consisteix bàsicament en un recipient de la part superior del qual parteixen dos tubs, un que va al malalt i l’altre a un aparell que provoca el buit interior del recipient

L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la…

Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de…