Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Mare de Déu de la Font (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Característica silueta de l’església amb l’absis mutilat i un porxo a ponent afegit tardanament El campanar també ha sofert transformacions J Moner La capella de la Mare de Déu de la Font és situada al sud de Fontcoberta, en una fondalada Mapa L38-12295 Situació 31TDG822662 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Figueres, i als 3 km, dins la urbanització de Malianta cal desviar-se a la dreta per la carretera senyalitzada de Fontcoberta A uns 200 m, en arribar al veïnat de la Farrés, cal prendre un camí de terra que travessa el veïnat i que després d’uns 500 m arriba…
Sant Esteve de Mont-ros (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-oest de les restes d’aquest temple, malmès fa pocs anys en fer passar un camí pel seu interior ECSA - A Roig La capella de Sant Esteve es troba en el centre d’un marcat revolt de la carretera que surt de baix el Flamicell, davant de l’església de Sant Martí de la Torre, i mena al poble de Mont-ros D’aquí a la capella hi ha aproximadament 1 km ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG343967 Història Malgrat la seva factura alt-medieval, no hi ha cap notícia referent a aquesta capella fins el 1904, en què consta com a capella de la parròquia de Mont-ros MLIC Església…
Sant Aventí (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG331861 Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a Montsor, i…
Vilatge de Moradilla (Lleida)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…
Seu episcopal d’Ègara (Terrassa)
Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan, presidit pel bisbe…
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…
Sant Jaume de Puigpalter (Banyoles)
Art romànic
Situació Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament F Tur L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 832634 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut, i un cop deixada la zona urbana de Banyoles barri de Can Puig cal agafar a la dreta una petita carretera ara asfaltada, que condueix directament al turó de Puigpalter L’esglesiola de Sant Jaume és voltada de…
Sant Pèire i Sant Pau de Fenolhet
A l’extrem de llevant del nucli antic de la vila de Sant Pau de Fenolhet, prop de “lo Capítol”, s’alça l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau D’aquest temple, malauradament, ens n’han pervingut escasses notícies documentals Com sol ésser freqüent en les poblacions originades a redós d’un monestir benedictí, com és el cas de Sant Pau de Fenolhet, l’església parroquial era un edifici diferent de l’església abacial, la pròpia del monestir i per a l’ús exclusiu dels monjos En aquest sentit, cal pensar, doncs, que des d’antic coexistiren dins la vila dues esglésies, l’abacial I la…
Joaquim Xirau i Palau
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM En la…
Vilatge de Panissars (el Pertús)
Situació Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 28″ N - Long 2° 51′ 19″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior Història Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles D’aquest poblat, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina