Resultats de la cerca

En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit…

El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris encara no…

Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants antraquinònics àloe…

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que…

En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de 4 a 5 μ de…

És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia…

És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70,…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys,…