Resultats de la cerca

Segons ell, el món no fou fet per cap home ni per cap déu és etern i té per principi el foc vivent, que és també lógos , del qual procedeixen totes les coses primerament la mar, i d’aquesta, la terra camí cap avall, de la qual torna a sortir l’aigua, que torna al foc camí cap amunt Tot flueix, doncs, en un procés cíclic, però el flux universal té una llei que pocs, només els savis, coneixen D’altra banda, el lógos , etern, no és simple, sinó contrarietat interna i secreta harmonia que engendra el moviment “la guerra és el pare de totes les coses” Caracteritzat per l’esforç destinat a…

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte…

Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i…

Professor de filosofia a Moscou 1875, entrà en el ministeri de l’educació de Peterburg 1877-81 Íntim amic de F Dostojevskij, influí considerablement en les seves idees — segons alguns, li inspirà la figura d’Alexis Karamàzov — Partidari de l’ eslavofilisme i crític del racionalisme occidental, concebé un ecumenisme en el qual Rússia feia de pont d’unió entre Orient i Occident El 1889, amb la publicació de La Russie et l’Église universelle , proclamà el seu ideal catòlic, que li valgué la censura del Sant Sínode Filosòficament influït per l’ idealisme alemany , sobretot per Hegel…

Influït per Vico, Schlegel i sobretot Hegel, abandonà la seva formació illustrada i es decantà cap a una valoració de l’obra literària, no pas pels seus elements exteriors, sinó en la seva totalitat i en relació amb el temps en què fou concebuda Per la seva participació en els fets del 1848, fou retirat del seu lloc de professor a Nàpols, empresonat i forçat a l’exili A Torí collaborà en diaris i revistes i impartí un curs sobre Dant Professor de literatura italiana al Politècnic de Zuric 1856, continuà les lliçons sobre Dant i Petrarca Valutazione della Divina Commedia,…

Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra fonamental és…

Estudià a Ginebra i a Berlín Fou professor d’estètica 1849 i filosofia 1854 a l’acadèmia —posteriorment universitat— de Ginebra Publicà traduccions, assaigs i reculls de poemes, però hom el recorda sobretot pels fragments coneguts del Diari íntim , que començà a escriure el 1847 després d’un primer intent el 1839 i que continuà regularment fins pocs dies abans de la seva mort Hi respon a les sollicitacions que el seu esperit rep d’arreu, trobant en cada lectura, cada feina i cada encontre d’una vida retreta, l’ocasió d’explorar uns punts de vista i de lliurar-se a l’exercitació d’aquella…

En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans creuen en una…

El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…

Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el tot resultant…