Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Adela Cortina i Orts
Filosofia
Filòsofa.
Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del subjecte…
Joaquim Barraquer i Moner

Joaquim Barraquer
Centre d’Oftalmologia Barraquer
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en oftalmologia…
abdomen
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat
Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la tensió o la…
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria i puguin…
Suècia 2013
Estat
Els violents disturbis produïts arran de la mort d’un immigrant a mans de la policia a la perifèria d’Estocolm van sacsejar el país l’última setmana de maig Als suburbis de la capital s’han consolidat guetos amb molta població immigrada –entre el 60% i el 80%–, taxes d’ocupació del 40% o fracàs escolar entorn del 25%, que han posat en entredit el model suec de benestar Tot i les previsions de creixement i una taxa d’atur entorn del 8%, segons un informe de l’OCDE, Suècia s’ha convertit alhora en el país on les diferències d’ingressos i la pobresa relativa han augmentat més…
Teresa Losada Campo
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Activista social i arabista.
Franciscana Missionera de Maria resident a Sant Vicenç dels Horts, es doctorà en filologia semítica per la Universitat de Barcelona Especialitzada en la cultura àrab i en l’islam, amplià estudis a la Universitat de la Sorbona de París, on obtingué el certificat d’àrab literari Entre els anys 1970 i 1977 fou adjunta a la càtedra d’àrab i professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona Parallelament, des dels anys seixanta desenvolupà l’associació Bayt al-Thaqafa ‘Casa de la Cultura’, de la qual fou directora, consolidada a partir del 1974 Amb seu a Barcelona i a Sant…
paràstic
Botànica
En fil·lotaxi, cadascuna de les línies helicoidals secundàries que uneixen els punts d’inserció de fil·lomes obliquament contigus.
Els paràstics són particularment palesos en les crassulàcies, en les pinyes i en els capítols d’algunes compostes
empelt
Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica.
L’empelt és anomenat autoplàstic quan els teixits a empeltar són trets del mateix individu, heteroplàstic quan procedeixen d’un altre individu d’una altra espècie, i homeoplàstic o isoplàstic quan procedeixen d’un individu de la mateixa espècie
tendó d’Aquil les
Anatomia animal
Tendó de l’home, d’inserció dels músculs posteriors de la cama (bessons i sòleus) en el calcani.
La seva ruptura, relativament freqüent, causa la impossibilitat d’estendre voluntàriament el peu
signatura
Art
Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.
Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina