Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
John Stuart Mill
Filosofia
Filòsof positivista anglès.
Combinà l’empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l’idealisme hegelià Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l’absolutisme A System of Logic 1843 traducció castellana feta a Barcelona, el 1853 és un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals segons ell són producte de l’únic procés lògic vàlid, la inducció , de la qual estudia detingudament els mètodes…
música de Las Palmas de Gran Canària
Música
Música desenvolupada a Las Palmas de Gran Canària (Canàries).
Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació arribà a un…
Xipre

Illa
Estat
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia.
El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…
Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca
Organisme autònom amb personalitat jurídica i patrimoni propis dependent del Consell Insular de Mallorca.
Inicià les seves funcions a l’abril del 2009, segons els estatuts aprovats al novembre de l’any anterior Té com a finalitat assumir les competències del Consell de Mallorca en protecció de la legalitat urbanística i les competències d’urbanisme que li deleguin els ajuntaments de l’illa mitjançant convenis de collaboració voluntaris Dos anys després de la seva creació ja havia ordenat i gestionat mig centenar de demolicions d’immobles que infringien la normativa D’entre les que tingueren més ressò en destaca la de quatre xalets illegals a Llucalcari Deià, que es féu efectiva l’any 2011 després…
Simó Ballester
Història
Principal dirigent dels pagesos en el conflicte insular entre forans i ciutadans (1450-53).
Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat
Pòrtol
Poble
Poble del municipi de Marratxí (Mallorca).
Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in capite el 1913 i…
Francesc Estabén i Ruiz
Historiografia catalana
Arqueòleg i militar.
El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…
Gabriel Barceló i Milta
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears 1991, ha exercit com a tècnic jurídic en l’Administració Militant del Partit Socialista de Mallorca des de l’any 1989, en fou secretari d’organització i secretari general a Palma 1992-2002, i del 2006 al 2016 en fou secretari general Ha estat regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003 i conseller insular 2003-04 El 2007 impulsà la coalició del Bloc per Mallorca, que acabà formant part del govern presidit per Francesc Antich en la legislatura 2007-11 en el marc del Pacte de Progrés, durant la qual fou diputat i portaveu…
Caja Madrid
Economia
Entitat financera creada el 1838, amb seu a Madrid.
Té l’origen en el Monte de Piedad de Madrid, creat pel sacerdot Francisco Piquer el 1702, que donà lloc a la Caja de Ahorros de Madrid quan començà a cobrar interessos pels préstecs Ha creat l’Obra Social Caja Madrid i Fundación Caja Madrid Té participacions a Iberia Líneas Aéreas de España SA , Empresa Nacional de Electricidad SA , Mapfre i altres grans corporacions L’any 2009 els actius totals eren de 191904 milions d’euros i el resultat atribuït fou de 725 milions d’euros El nombre d’oficines era de 2179 i el d’empleats de 15259 Quarta entitat financera i segona caixa d’estalvis de l’Estat…
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina