Resultats de la cerca

Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor feu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc, i algun edifici d’estil premodernista Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lulliana 1880, en el butlletí de la qual publicà una gran quantitat de dades per a una història de les belles arts a Mallorca creà i dirigí el Museu de la Sapiència 1880-1904, base de l’actual museu diocesà, i publicà un Álbum artístico de Mallorca 1874 Es donà a conèixer com a escriptor a La Dulzaina  1868-69 i collaborà activament a Revista Balear , Museo…

Catedràtic 1968-86 de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània Palabra de honor 1967, Memoria dunha edá 1976 i, sobretot, el cicle Mesteres 1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976 i  Liturxia do corpo 1983, que aplega el més destacat de la seva obra Posteriorment, publicà  Noite do degaro 1994,  Do tempo posuído Poesía 1960-2000 2003,  Herdo do canto…

Intimista i tens en alguns poemes, testimonial i directe en d’altres Autor d’ Una bella història 1962, premi Salvat-Papasseit 1961, que el descobrí com a poeta, El noble joc 1972, Poemes 1973, Notes i comentaris 1975, premi V Andrés Estellés 1974, Cants jubilosos 1978 i Les Mirsines colònia de vacances 1983, el 1987 se’n publicà el recull Obra poètica 1959-1983 Posteriorment publicà El crepuscle encén estels 1992 L’any 2023 es publicà  Nihil obstat , un llibre de poemes escrit el 1965 que restà inèdit perquè la censura en prohibí la publicació Pel que fa a la seva tasca com a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…

Estudià a la Universitat de Washington, a la Lee University de Lexington, on es graduà l’any 1946, al Museum School de Boston i a la Student Leage de New York entre el 1948 i el 1951 En passar per l’influent Black Mountain College 1951-52, prengué contacte amb els pintors Robert Motherwell i Franz Kline Als anys cinquanta residí i treballà a Nova York, on formà part de l’avantguarda que incloïa, entre d’altres, Jasper Johns i Robert Rauschenberg , al qual estigué molt viculat professionalment L’any 1957 fixà la seva residència definitiva a Roma Si bé és hereu directe de l' expressionisme…

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els anys setanta…

Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un…

Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991 El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry El 1993 comptà amb el productor Steve Albini Pixies, Nirvana en el seu segon treball, Rid of Me , i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love , un disc on collaboraren Joe Gore guitarrista de Tom Waits, Eric Drew Feldman Captain Beefheart, Frank Black i el productor Flood U2 El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point , en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini, i participà…

Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural a l’illa Fundà la revista Itaca , publicà l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial És autor de Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980,  Tria de poemes 1987, Mester d’amant…

A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes Després d’una…