Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
cinema colombià
Cinema produït a Colòmbia.
Després d’uns orígens estrictament documentalistes, el cinema colombià visqué un dels seus millors períodes durant la dècada dels anys vint, gràcies a títols com La María 1921 d’Alfredo del Diestro, Aura o las violetas 1922 dels germans Di Domenico i, sobretot, Alma provinciana 1926 de Félix J Rodríguez Condicionada per la irrupció del cinema sonor, la indústria es limità a la producció d’actualitats documentals durant la dècada dels anys trenta, fins que Al son de las guilarras 1938 d’Altberto Santana donà peu a un nou període caracteritzat per les comèdies musicals Dotat d’una consciència…
Joan Pineda i Sirvent
Cinematografia
Compositor i pianista cinematogràfic.
Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…
,
Ferran Llagostera i Coll
Cinematografia
Director i productor.
Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…
Pere Portabella i Ràfols

Pere Portabella i Ràfols
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic.
Estudià ciències químiques Inicià la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic amb curtmetratges, i després produí films tan importants com Los golfos , de Saura, El cochecito , de M Ferreri, i Viridiana , de Buñuel, i fou coguionista d' Il momento della verità de Francesco Rosi Integrat en l’anomenada Escola de Barcelona , en una primera etapa la seva filmografia té, en conjunt, un acusat compromís amb l'antifranquisme Dirigí No compteu amb els dits 1966 i Nocturn 29 1968, en collaboració amb el poeta Joan Brossa , pellícules que promogueren grans polèmiques Després, dintre ja d’una mena d'…
Albert Espinosa i Puig
Literatura
Escriptor, dramaturg i guionista.
Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente , El joc de…
Duke Ellington
Música
Compositor, pianista, arranjador i director d’orquestra nord-americà, de nom real Edward Kennedy Ellington.
Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…
Tomàs Pladevall i Fontanet
Cinematografia
Director de fotografia.
Estudià a l'Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d'estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui ha treballat en mitja dotzena de llargs D'aquesta etapa destaquen els films d'autor Iconockout 1975, de José María Nunes i L'…
,
cinema cubà
Cinematografia
Cinema realitzat per Cuba.
L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…
cinema finlandès
Cinematografia
Cinema realitzat a Finlàndia.
Nyrki Tapiovaara n’és la primera figura d’una certa importància però de carrera curta del 1930, aproximadament, al 1940, que morí Erik Blomberg, operador i realitzador, al cap d’uns quants anys transformà la seva muller, Mirjami Kuosmanen, en la gran estrella del cinema finlandès plegats treballaren a Valkoinen peura ‘El ren blanc’, 1952 i Kihlaus ‘Les esposalles’, 1955 El 1956 el film Tuntematon sotilas ‘El soldat desconegut’, d’Edvin Laine, obtingué un premi al festival de Canes Jörn Donner, un dels realitzadors més destacats, creà la seva pròpia productora i dirigí i protagonitzà Mustaa…
cinema grec
Cinematografia
Els pares del cinema grec són els realitzadors Dimítrios Gaziadis i Orestes Laskos, que, a partir del 1925, li donaren un impuls important amb llurs obres.
Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància…
