Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
baga oberta
Indústria tèxtil
Baga que entra en la composició dels lliços i llicets destinats a aixecar els fils d’ordit, però no a abaixar-los, per la qual cosa manca d’ullet a la part central, en lloc del qual té una fenedura llarga.
També és anomenada baga coixa
nuar
Indústria tèxtil
Unir, en el tissatge, d’un en un (els extrems d’un ordit acabat de teixir amb els d’un altre encara no començat a teixir), per tal d’estalviar-se d’haver-lo de passar pels lliços i per la pua.
joc de segments
Indústria tèxtil
Mecanisme per al moviment dels lliços en els telers, en el qual cada excèntrica és formada per un disc en la vora del qual van fixats uns segments de diferents contorns exteriors, amb la combinació dels quals hom obté l’excèntrica convenient per a obtenir el lligament desitjat.
creu
Indústria tèxtil
Conjunt de dos o tres llistons, barretes o canyes entre els quals hom encreua els fils d’un ordit a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda, entre el catxapit del darrere i els lliços, i també per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.
muntar les creus
Indústria tèxtil
En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
baga
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces de fil o cinta d’acer o de ferro, antigament de torçal de cotó, de lli o de llana, amb uns ulls als extrems, pels quals passen els perxerats dels lliços del teler, i un ullet a la part central per on és enfilat un fil d’ordit o, eventualment, més d’un, i que serveixen per a aixecar-los o abaixar-los formant la calada.
Jacint Barrau, un geni de la mecànica
Jacint Barrau 1810-53 Els carrers de la colònia Güell , 1944 Jacint Barrau va fer una de les poques aportacions del sector tèxtil català a la indústria mundial El seu teler s’aplicarà a la fabricació de velluts de seda El geni mecànic que era Jacint Barrau fracassà com a empresari per la seva excessiva dispersió industrial Al final hagué de vendre la patent del seu teler per a la resta del món a un industrial britànic Jacint Barrau i Cortés és un dels personatges més destacats i més atractius que es poden trobar en aquesta obra És destacat perquè el teler Barrau és l’aportació més important…
L’Espanya Industrial: un model d’innovació tecnològica
Vista de la fàbrica de L’Espanya Industrial al municipi de Sants ECSA Les investigacions dutes a terme en l’àmbit de la història econòmica sota el mestratge de J Nadal, G Tortella i J Maluquer de Motes, entre d’altres, han fet palès que la industrialització va ser possible gràcies al dinamisme i la capacitat innovadora de la societat catalana És un fet reconegut que el protagonisme d’aquest fenomen correspon a la nova burgesia industrial catalana de mitjan segle XIX, moment en què aquesta burgesia assolí la maduresa Aquesta situació s’havia anat configurant a partir del segle XVIII, sota l’…
La transferència de tecnologia en la industrialització llanera
El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…