Resultats de la cerca

La francmaçoneria suposà per a molts compositors un ideal de construcció d’un nou ens social estructurat sobre la base de la saviesa, la raó i la naturalesa Compositors com FAD Philidor, JG Naumann, WA Mozart, FJ Haydn, L van Beethoven, F Liszt, L Spohr, G Puccini, A Boito i JP Sousa formaren part d’alguna lògia En la celebració d’actes i rituals maçònics era habitual la presència d’obres musicals, bàsicament himnes, on s’exaltaven alguns dels seus ideals En ocasions, però, elements provinents de les obres francmaçòniques passaren a altres peces musicals no destinades directament a un ús…

Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música…

La música finlandesa primitiva més important és la del cicle del Kalevala, transmesa oralment fins que fou publicada, del 1908 al 1948 Les melodies populars antigues són d’una extensió molt limitada, però d’una gran varietat rítmica alguns cops empren l’escala pentatònica L’instrument autòcton més difós fou el kantele , semblant a un saltiri La música culta més antiga és de caràcter religiós hom en troba exemples ja als s XI i XII La música profana, durant la dominació sueca, es desenvolupà entorn de la cort ducal de Turku, aleshores primera ciutat del…

La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser…

El terme, en el decurs dels segles XV i XVI, tenia l’accepció de música mensural - musica figurata -, és a dir, polifonia, en contraposició al cant pla o monòdic - musica plana - Aquesta accepció perdurà al segle XVII, i es troba a les bases teòriques del tractat de JJ Fux en el concepte de contrapunt florit de cinquena espècie També s’emprà per a designar l’estil polifònic florit de l’Escola Francoflamenca, en especial el contrapunt dels compositors com ara J Ockeghem i J Obrecht, en oposició a l’estil de la musica reservata de Josquin Des Prés Durant els segles XVII i XVIII la musica…

El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la música concreta , representada per compositors com P Schaeffer o P Henry, i la música electroacústica , practicada per H Eimert i K Stockhausen,…

Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang, que…

La primera música religiosa cristiana s’identifica amb l’anomenat cant gregorià Les primeres mostres de música profana són cançons de text llatí ss IX-X, i les d’art religiós no litúrgic són les laudes Toscana, s XIII L'ars nova italiana fou conreada a Pàdua, Florència i Bolonya en forma de madrigals, caccie o balades Al s XIV els cantors que portà el papa d’Avinyó introduïren a Itàlia la música franco-flamenca La música profana s’expressà amb els cants de carnaval, seguits per la frottola o barzelletta , el strambotto i la villanella En la…